En aquesta obra Verdaguer va obtenir la distinció de Mestre en Gai Saber, en guanyar les tres categories -fe, pàtria i amor- dels Jocs Florals de 1877. És un gran poema èpic on un eremita que ha acollit a un jove Cristòfor Colom després d'un naufragi, narra la desaparició sota les aigües del llegendari continent de l'Atlàntida: "Hèrcules, hereu de Pirene, reina d’Espanya, des que la salvà de l’incendi dels Pirineus, va a l’Atlàntida i, en prendre un brot del taronger d’or del jardí de les Hespèrides, adquireix el dret a la mà d’Hèsperis. La còlera que això desperta en els fills d’aquesta, els atlants, provocarà un seguit de catàstrofes i l’esfondrament de l’Atlàntida sota les aigües. Morta Hèsperis, Hèrcules funda pobles i ciutats, entre d’altres Barcelona. Acabada la relació, Colom sent el neguit de cercar i cristianitzar el món que hi ha d’haver més enllà de l’Atlàntic, i troba ajut en la reina de Castella. Inspirat per uns passatges de Plató i de Juan Eusebio Nieremberg, Verdaguer combinà les experiències personals poades dels seus records adolescents de Vic o dels seus viatges a Amèrica amb la lectura de velles cròniques peninsulars i de les grans epopeies clàssiques per refondre, en una unitat no sempre orgànica, elements mitològics i cristians i desenrotllar, lligant-los, tres temes principals: l’esfondrament de l’Atlàntida, la naixença d’Espanya i el descobriment d’Amèrica"
Text: Enciclopèdia Catalana
|