L’Hospital de Sant Jaume d’Olot , fundat cap el 1310 pel cavaller Berenguer de Reixach i dedicat inicialment a l’atenció de pelegrins, d’una primera ubicació al barri vell el segle XIV passà, durant el segle XVI, a l’actual emplaçament, separat del centre de la ciutat, que girava a l’entorn de la plaça Major, i que era on començava el camí ral fins a Vic, el que més endavant seria el carrer de Sant Rafel.
|
|
Fins la baixa edat mitjana l’Hospital sovint atenia pacients que només estaven de pas per Olot, però els anys 1427 i 1428 tingué ja un gran protagonisme degut als terratrèmols que sacsejaren la població.
|
|
Durant el segle XVI, a causa de l’impuls demogràfic i urbanístic de la vila d’Olot es promogué, amb el mecenatge del notari olotí Miquel Març , la construcció d’un nou hospital , l’edifici del carrer sant Rafael, de grans dimensions amb planta quadrangular, pati central i una façana monumental formada per diverses finestres i una gran porta, amb tots els elements motllurats i decorats. A partir de 1611 intervingué en la decoració i estructuració de la façana el cèlebre arquitecte i escultor Llàtzer Cisterna , autor de l’espectacular claustre del convent del Carme. El 1729 es construí la gran escala de pedra que comunica el pati amb el pis superior. La capella de l’Hospital es reedificà del tot l’any 1843. És tracta d’una senzilla capella amb un crucifix a l’altar major, i imatges de la Immaculada Concepció i de Sant Jaume.
|
|
Fins els anys 80 del segle XX l’Hospital olotí es nodrí únicament de llegats i donacions . Una placa recorda de manera especial la donació del notari de la vila d’Olot Miquel Març i una altra l’estada que hi feu Santa Joaquima de Vedruna l’any 1847 establint-hi la seva congregació de les germanes carmelites de la Caritat, més conegudes per les “vedrunes” , per atendre les dones que hi ingressaven.
|