PODEU VISITAR-LOS VIRTUALMENT EN 360º El vulcanisme olotí s’inscriu en el marc del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa , el millor exponent del paisatge volcànic de la península ibèrica . Els cons volcànics explosius olotins formen part de la quarantena de cons de edats compreses entre els 100.000 anys i els 700.000 anys, a cavall entre finals del terciari i començament del quaternari. L’origen del vulcanisme olotí cal cercar-lo en la tectònica de distensió que va originar una intensa fracturació de l’escorça terrestre a través d’un sistema de falles, originant diferents blocs de substrat, aixecats i enfonsats uns respecte dels altres. Aquesta fracturació va fer possible l’ascensió directa de magmes generats en el mantell superior fins a la superfície. La distribució dels cons volcànics respon a la posició de les fractures, apareixent a les interseccions entre dues falles o bé alineats sobre una mateixa esquerda. El volcà Bisaroques va tenir dues fases eruptives, una primera estromboliana i una segona efusiva que provocà la típica forma de ferradura del seu cràter. La colada de lava va arribar fins el riu Fluvià. | |
El volcà Monsacopa -el nom li ve de la seva forma de copa-, ubicat al barri del Morrot, és el més emblemàtic dels volcans olotins. Es troba alineat amb els volcans de la Garrinada i de Montolivet. El Monsacopa és el volcà olotí de formació més recent. El seu cràter (120 m de diàmetre i 12 de fondària), arrodonit, és el resultat de dues erupcions estrombolianes, poc explosiva la primera i una segona més agressiva. A més de material piroclàstics (cendres, bombes, gredes...) una petita colada va arribar a la riera de Riudaura. Darrera el cementiri es pot veure encara l’explotació de les seves grederes. | |
El volcà Montolivet , juntament amb el Monsacopa, constitueixen els dos volcans que permeten la seva ascensió. A una primera erupció de tipus estrombolià, amb emissió de gredes (lapil·li), escòries i bombes, que va formar el con volcànic, va seguir una segona que va arribar fins la riera de Riudaura, formant una resclosa volcànica, el que avui és el barri del Pla de Dalt i les Planotes. Fins l’establiment el segle XVII dels caputxins a Olot, el volcà s’havia anomenat Puig de la Rovira, que va ser rebatejat amb el nom bíblic de Montolivet. | |
El volcà de la Garrinada , alineat amb el Montolivet i el Monsacopa sobre la mateixa fractura, té una base circular de 800 metres de diàmetre i 116 metres alçada el seu con. Tres són el cràters que el formen: el de la Mosquera (superior), el de la Garrinada (central) i el del Bufador (inferior). | |