|
El cirurgià Ramon Solà ens informa que l’any 1825 “l’església parroquial, edifici arquitectònic emblemàtic de la població, ens diu que és bastant bella, situada gairebé en el centre de la població, dedicada a l'Assumpció de la Verge i fou construïda l'any 1747. Remarca que estava ben guarnida, amb robes dignes d'una catedral. Assistida, en aquell moment, per un rector i dos beneficiats, però en altres temps n’havia tingut més. Destaca la llarga vida dels rectors de la parròquia, ja que en 120 anys, només n’havia tingut tres. Segons la documentació sabem que el primer fou Jaume Rius, natural de Lloberola (1717-1743), el segon Isidre Conillera, fill de l’Albi (1743-1784). Aquest va tenir un paper destacat en la construcció de l’església nova i el tercer era en Marià Roig, fill de Constantí (1784-1836). No diu res, però, del magnífic retaule que hi havia a l’altar major dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, construït a la segona meitat del segle XVIII, expressament per presidir el temple, descrit per l’explorador J. Ruy Fernandez (1920) que diu que fou construït el 1780 i daurat el 1799. Tampoc no fa cap menció dels altres retaules dels altars i capelles laterals que no desmereixien gens del principal, com els del sant Sepulcre, els de les Ànimes, el del Santíssim Sagrament, el del Roser, el de Sant Joan i Sant Pau, el del Bon Jesús i el de Sant Antoni de Pàdua, alguns dels quals foren fets expressament per les capelles de la nova església i sufragats per les famílies més acabalades de la vila, però altres foren traslladats de l’església vella a aquesta."
|
|
"La construcció de l’església nova s’inicià l’11 de juny de 1744, amb la col·locació de la primera pedra, en uns terrenys annexos al portal de Vilanova, situat a migdia del poble en què hi havia una pedrera, la pedra de la qual es va utilitzar en la seva construcció. Les obres es van acabar a les acaballes del mes d’octubre de 1751 i la consagració va tenir lloc l’1 de novembre següent. La seva construcció fou començada per Agustí Biscarri, mestre de cases de Tàrrega, però la continuà i finalitzà Ramon Salat, mestre de cases originari de Santa Coloma de Queralt que s’establí a l’Albi i fins i tot els membres d’aquesta nissaga tenien sepultura a l’església nova.”
|
|
Text: Miró Bernat, Ramon; Gallart i Fernàndez, Josep; Piñol Cerro, Isidre. «Albi a principis del segle XIX segons la "Descripción sucinta Histórico-topogràfica del término y villa" del cirurgià Ramon Solà Gaya». Trobades d’estudiosos de les Garrigues, [en línia], 2012, p. 63-81, https://raco.cat/index.php/TrobadesGarrigues/article/view/365165
|
