Creu de terme i ermita de Sant Sebastià del Vilosell

A l'extrem est de la plaça de Sant Sebastià, just a l'esquerra de la façana de l'ermita de Sant Sebastià s’enlaira una creu de terme gòtica documentada l’any 1436. Aquesta creu de pedra se sustenta sobre una peanya quadrangular i una base de secció quadrada al basament i octogonal al remat. Damunt seu, s'alça  un alt fust monolític vuitavat. La part més interessant del conjunt és el nus o argolla, situat entre el fust i la creu. És un petit cos també vuitavat i decorat a cada cara amb elements figuratius i motius heràldics, disposats de forma alterna sota dossers calats. Hi ha sis figures esculpides i dos escuts: Sant Pere (les claus), Sant Pau (l'espasa), Santa Llúcia (la safata amb dos ulls), Santa Bàrbara (la Torre), Sant Jaume i un pelegrí agenollat (capell i capa),potser fent referència a l'abat Jaume Carbó (1409-1413); un escut amb un bàcul d'abat i un escut de l'abadia de Poblet. Cada cara, al capdamunt, es remata amb un pinacle gòtic.

El monument culmina amb la creu pròpiament dita. Els braços de la creu acaben amb uns florons i elements d'estil gòtic com al creuer on hi ha la corona. L'anvers de la creu el presideix un Crist envoltat pels atributs dels quatre evangelistes: àngel de Sant Mateu, bou de Sant Lluc, l'àliga de Sant Joan i el lleó alat de Sant Marc. El revers de la creu està dedicat a la Mare de Déu envoltada de quatre àngels, dos amb un filacteri i dos amb un instrument de vent allargat.

Durant la Guerra Civil (1936- 1939) fou desmuntada i custodiada a l'ajuntament del municipi. Després s'instal·là de nou a la seva ubicació original.

En un extrem de la plaça trobem l’ermita de Sant Sebastià del segle XVI, d'estil renaixentista. Fins al segle XIX i primers del segle XX,  quan la plaça era una bassa, el temple se situava extramurs, és a dir, totalment als afores de l'antiga vila closa. L'ermita va ser consagrada el 16 de novembre de 1561 i dedicada als sants Fabià i Sebastià amb motiu d'una epidèmia de pesta, tal com recorden els goigs.

Es tracta d’un temple auster, mancat d’ornamentació, de planta rectangular i d’una sola nau, bastit amb grans carreus de pedra ben escairats i deixats a la vista. A la dreta de l'absis, s'hi adossa un petit cos on hi havia la sagristia. Als laterals hi ha dos contraforts per banda. A la façana hi destaca la porta senzilla en arc escarser flanquejada per dues petites obertures quadrades i un petit òcul damunt. La coberta és de teula àrab a dues aigües i a la zona dels peus presenta un petit campanar d'espadanya. L'interior estava policromat i actualment és de pedra vista.

L’ermita de Sant Sebastià quedà sense culte a finals del segle XX. Al seu interior s'hi conserven peces artístiques interessants com dues imatges dels sants Fermí i Antoni o algunes esteles funeràries discoidals procedents del fossar vell. Fins a l'esclat de la guerra civil, presidia l'altar major un antic retaule al·lusiu a la vida de sant Sebastià.