A l'extrem est de la plaça de Sant Sebastià, just a l'esquerra de la façana de l'ermita de Sant Sebastià s’enlaira una creu de terme gòtica documentada l’any 1436. Aquesta creu de pedra se sustenta sobre una peanya quadrangular i una base de secció quadrada al basament i octogonal al remat. Damunt seu, s'alça un alt fust monolític vuitavat. La part més interessant del conjunt és el nus o argolla, situat entre el fust i la creu. És un petit cos també vuitavat i decorat a cada cara amb elements figuratius i motius heràldics, disposats de forma alterna sota dossers calats. Hi ha sis figures esculpides i dos escuts: Sant Pere (les claus), Sant Pau (l'espasa), Santa Llúcia (la safata amb dos ulls), Santa Bàrbara (la Torre), Sant Jaume i un pelegrí agenollat (capell i capa),potser fent referència a l'abat Jaume Carbó (1409-1413); un escut amb un bàcul d'abat i un escut de l'abadia de Poblet. Cada cara, al capdamunt, es remata amb un pinacle gòtic.
|
|
El monument culmina amb la creu pròpiament dita. Els braços de la creu acaben amb uns florons i elements d'estil gòtic com al creuer on hi ha la corona. L'anvers de la creu el presideix un Crist envoltat pels atributs dels quatre evangelistes: àngel de Sant Mateu, bou de Sant Lluc, l'àliga de Sant Joan i el lleó alat de Sant Marc. El revers de la creu està dedicat a la Mare de Déu envoltada de quatre àngels, dos amb un filacteri i dos amb un instrument de vent allargat.
|
|
Durant la Guerra Civil (1936- 1939) fou desmuntada i custodiada a l'ajuntament del municipi. Després s'instal·là de nou a la seva ubicació original.
|
En un extrem de la plaça trobem l’ermita de Sant Sebastià del segle XVI, d'estil renaixentista. Fins al segle XIX i primers del segle XX, quan la plaça era una bassa, el temple se situava extramurs, és a dir, totalment als afores de l'antiga vila closa. L'ermita va ser consagrada el 16 de novembre de 1561 i dedicada als sants Fabià i Sebastià amb motiu d'una epidèmia de pesta, tal com recorden els goigs.
|
|
Es tracta d’un temple auster, mancat d’ornamentació, de planta rectangular i d’una sola nau, bastit amb grans carreus de pedra ben escairats i deixats a la vista. A la dreta de l'absis, s'hi adossa un petit cos on hi havia la sagristia. Als laterals hi ha dos contraforts per banda. A la façana hi destaca la porta senzilla en arc escarser flanquejada per dues petites obertures quadrades i un petit òcul damunt. La coberta és de teula àrab a dues aigües i a la zona dels peus presenta un petit campanar d'espadanya. L'interior estava policromat i actualment és de pedra vista.
|
|
L’ermita de Sant Sebastià quedà sense culte a finals del segle XX. Al seu interior s'hi conserven peces artístiques interessants com dues imatges dels sants Fermí i Antoni o algunes esteles funeràries discoidals procedents del fossar vell. Fins a l'esclat de la guerra civil, presidia l'altar major un antic retaule al·lusiu a la vida de sant Sebastià.
|
|