Castell del Papiol ***
| ||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º L’origen medieval de la població se centra al castell del Papiol, esmentat en un document de l’any 1116 quan aquest era senyoria del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III. El 1395, el rei Joan I va vendre a Berenguer de Cortilles el domini directe i alodial del terme i castell del Papiol, juntament amb la jurisdicció civil i criminal. El nou senyor va cedir aquell mateix any tot el domini i jurisdicció a Ramon Despapiol. El 1448 el castell fou parcialment enderrocat per un terratrèmol.
El 1505 la baronia passà, per enllaç matrimonial, als Marimon i després als Guimerà, senyors de Llorac. El 1587 Gispert de Guimerà i de Llupià adquirí de Felip II de Castella la jurisdicció del castell del Papiol a perpetuïtat. Maria de Guimerà fou hereva del castell i de la baronia del Papiol, que vengué al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661. Posteriorment, el castell del Papiol i la quadra de Roquer passaren a diferents posseïdors i finalment, per successió familiar, als Almirall, nissaga a la qual pertanyia el polític federalista i teòric del catalanisme Valentí Almirall, que fou baró del Papiol, encara que mai va utilitzar aquest títol. La seva neboda, Maria Teresa Almirall, aconsellada per Lluís Monreal i Martí de Riquer, va ser qui va portar a terme la seva restauració. | ||||
| ||||
Castell de planta rectangular, format per diversos cossos d'edificacions juxtaposats. La resta més antiga que es conserva, a la planta baixa, segurament del segle X, és una sala o corredor rectangular amb les parets, construïdes amb aparell d’espiga, més sortides que no la volta de mig punt que sostenen. A aquesta sala s’accedeix per uns esglaons excavats a la roca. Al seu costat hi ha una estança major, coberta amb volta, més tardana. Entre ambdues hi ha l’antiga masmorra medieval (coberta amb volta de canó que conserva les empremtes de l’encanyissat), la qual, sense altra entrada que un espirall quadrat al mig, fou descoberta en les obres de restauració. | ||||
| ||||
Cal destacar dues finestres dobles, polilobulades i separades cadascuna en dos, per una petita columna molt esvelta, amb capitell corinti. Totes dues estan alineades al mateix eix, i una finestra amb llinda treballada en forma d'arc mixtilini de la mateixa època. Es troba a la mateixa paret que les altres dos, a la part menys modificada del castell. | ||||
| ||||
La torre rectangular estava dividida en dos pisos per un trespol. Al pis superior hi ha un grafit que representa una galera amb les veles hissades. La torre, una part del cos de la qual s’eleva exteriorment per damunt de la fàbrica del castell, és construïda amb carreus escairats i podria datar del segle XIII. | ||||
Els pisos alts del castell conserven exteriorment la seva fesomia medieval malgrat que interiorment han estat molt reformats i enriquits amb mobiliari antic. També conté una interessant pinacoteca de pintors catalans de finals del s. XIX i principis del s. XX, destacant una al·legoria mitològica d’Antoni Caba, un nu de Martí Alsina i diverses obres de paisatgistes catalans. També conserva armes i peces de vestuari militar de les guerres Carlines, ja que el castell serví d’alberg a la milícia. | ||||
|
