Església parroquial de Santa Eulàlia del Papiol
| ||||
| ||||
L'església actual fou inaugurada el 1950. És obra dels arquitectes Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos, encara que en els plànols hi intervingué també Josep Maria Pericas, arquitecte del bisbat. Es tracta d’un edifici de tres naus. Les laterals són més aviat estretes i estan capçades per absidioles poligonals. La central, en canvi, és capçada per un absis semicircular. | ||||
| ||||
L'església actual fou inaugurada el 1950. És obra dels arquitectes Josep Ros i Ros i Joan Montero Pazos, encara que en els plànols hi intervingué també Josep Maria Pericas, arquitecte del bisbat. Es tracta d’un edifici de tres naus. Les laterals són més aviat estretes i estan capçades per absidioles poligonals. La central, en canvi, és capçada per un absis semicircular. | ||||
| ||||
| ||||
D’entre les imatges en destacaríem dues, la talla sedent de la Verge amb el Nen assegut a la falta i la talla de la màrtir Santa Eulàlia. | ||||
| ||||
Les naus estan separades per pilastres amb capitell ornamentat per decoració vegetal i animal. | ||||
| ||||
|
|
L’origen de l’església parroquial de Santa Eulàlia cal situar-lo cap a l’any 1315 quan el rei Jaume II autoritzà el trasllat de la parròquia al nou nucli habitat. L’església parroquial de Santa Eulàlia del Papiol fou reconstruïda a la segona meitat del segle XVI, encara dins la tradició gòtica. D’aquesta església, que fou destruïda en la guerra civil de 1936-39, es conserven dos contractes entre els obrers de la parròquia i el mestre d’obres Bernat Bosc de Vilafranca: un de 1565 per aixecar les parets laterals i construir la volta de l’altar major de cinc claus, com dues arcades més d’una clau cadascuna; i l’altre de 1568 per construir el cor. El 1751, el temple fou ampliat per la banda de ponent, i es capgirà la seva orientació, obrint-se una porta al lloc on hi havia hagut l’altar major. Tenia un campanar quadrat que datava de 1752. L’església tenia vuit retaules, dels quals destacaven, segons mossèn Martí Albanell, el retaule gòtic del Remei, i el del Sagrat Cor, de 1586, que antigament devia ser dedicat a la patrona, ja que s’hi representaven escenes de la vida de santa Eulàlia. El 1936 l’església es va cremar, desapareixent els retaules i demés objectes litúrgics. |
