Festes
Ancestralment és la festa gran en honor al patronatge d’una localitat. Sardanes, concerts, balls, espectacles infantils, canelons, cava, escudella... motius de festa grossa i trobada familiar.
En moltes ocasions l’entorn religiós, i, en d’altres, antigues vinculacions paganes, han generat actes festius, trobades, aplecs, que han anat dotant els pobles de la seva idiosincràcia i d’un caràcter propi.
Cargols, escudelles, calderes, arrossos, fruites, embotits... Del camp i de l’obrador al carrer. Quina millor festa pot haver-hi sinó aquella que se celebra a l’entorn d’un bon àpat!
Germanor entre escales, banderetes, garlandes de bombetes de colors, rialles d’infants entre pluges de confetti, àpats... permeten que els veïns es retrobin a l’entorn de la seva festa.
La recuperació de la història i de la memòria d’un país i d’un poble no és merament un fet anecdòtic sinó que permeten fer del passat una vivència lúdica i participativa.
Tot poble o comunitat disposa de trets festius certament singulars, molt arrelats a les pròpies vivències. Són l’esperit d’un poble i, per tant, irrepetibles arreu de la geografia.
Trobades singulars i diferenciades d’espectacles lúdics, musicals, esportius... obertes al gaudi dels espectadors en general.
Els castells són una de les manifestacions culturals més genuïnes i singulars d'Europa, consistent en la construcció de torres humanes de fins a nou i deu pisos d'alçada.
Els pessebres són una tradició nadalenca que es projecta més enllà de la inicial religiositat. Especialment destaquen els Pessebres Vivents on les escenificacions a l’aire lliure són protagonistes.
