El passeig de la Misericòrdia substituí el 1910 el camí que arribava al Santuari de la Misericòrdia gràcies a la cessió de terrenys que feu l’americano Josep Móra i Tarrats, que tenia la seva residència a la casa la Riera de Sant Domènec núm. 20, i que havia fet la seva fortuna a Puerto Rico.. Els últims detalls d’aquest nou vial quedaren enllestits 7 anys més tard, amb la plantació dels arbres, la col·locació dels bancs i la construcció d’una font dissenyada per Josep Puig i Cadafalch.
|
La biblioteca Pere Gual i Pujadas s’inscriu dins l’obra de la Mancomunitat de Catalunya, que el 1915 va crear el Servei de Biblioteques Populars. L’arquitecte Lluís Planas i Calvet va ser l’encarregat de projectar la biblioteca de Canet el 1919, que porta el nom del canetenc Pere Gual i Pujadas. L’edifici funcionà com a biblioteca fins l’any 1999 quan aquesta es traslladà a l’edifici de l’Ateneu Catalanista.
|
L’edifici de característiques classicistes s’emmarca dins el corrent artístic del noucentisme, despullat de l’ornamentalitat modernista. L’element més destacat és la porta d’entrada precedida per un pòrtic flanquejat per columnes i pilastres dòriques i fanals de forja a ambdós costats. La planta baixa resta rematada per una cornisa sortint que a la porta suporta un timpà circular.
|
La casa de Can Carbonell és una de les torres d’estiueig que es van construir a la zona del Passeig de la Misericòrdia. Fou bastida segons el cànons dels modernisme.
|
La façana principal presenta un cos central acabat de forma esglaonada, mentre que als laterals s’obre un terrat amb barana de ferro. Aquesta part central presenta la porta d’obertura esglaonada tancada per un arc escarser. Per damunt tres finestres esglaonades tancades sota una arcada apuntada de maó. A les bandes i als laterals de l’edifici les obertures resten emmarcades per arcs escarser de maó.
|
Els elements ornamentals de l’edifici utilitzen les ceràmiques vidriades de colors i de maó vist.
|
El 1917, per rematar les obres d’urbanització d’aquest vial canetenc es van plantar dos rengs de plataners, configurant un especial encant a aquest sector, amb cases d’arquitectura destacada com és la casa núm. 3 i la casa núm. 11.
|