Riera Buscarons de Canet de Mar
La orografia del Maresme dibuixa un paisatge ple de rieres. La riera Buscarons desemboca a la riera de sant Domènec que s’ha convertit en un balcó a la Mediterrània. Des d’antic aquestes rieres s’han urbanitzat. Amb el soterrament de la riera pròpiament dita, l’espai s’ha convertit en un pol d’atracció comercial, que es situen a ambdós costats de la riera. La riera Buscarons de Canet de Mar serveix d’eix del centre històric i d’ella surten els carrers més antic del municipi, com el de l’Església o el carrer Saüc. En aquest entorn diferenciat són també nombrosos els edificis que destaquen per la seva arquitectura.
| ||||||
La casa núm. 44 correspon a un edifici de característiques arquitectòniques eclèctiques. Es tracta d’un gran edifici de planta baixa i un pis amb distribució simètrica de la façana.Destaquen les reixes de ferro de la planta baixa i dels balcons i finestres del primer pis. L’edifici està rematat per una cornisa i mènsules. Les diferents obertures de l’edifici presenten totes elles petites motllures.
| ||||||
| ||||||
La casa Alsina Roig, projectada per l’arquitecte Eduard Ferrés Puig entre 1908 i 1909, respon a un habitatge de característiques modernistes, propietat de Josep Alsina i Roig. L’edifici presenta un tractament material diferent segons els pisos; així a la planta baixa s’utilitzà la pedra, el primer pis és de parets llises i el segon pis presenta una galeria tancada de totxo de color vermell que contrasta amb els altres dos pisos.
| ||||||
Al primer pis cal destacar la balconada correguda amb barana de ferro forjat i la tribuna cantonera a manera de garita, suportada per permòdols disposats en vano i coberta per cúpula cònica. La galeria del pis superior resta rematada per esferes i un petit pinacle a la cantonada.
| ||||||
| ||||||
|
La Casa núm. 69, de planta baixa i dos pisos, és d’estil eclèctic. La part baixa està destinada al comerç. El primer pis té un balcó longitudinal i el segon, petites finestres. Acabament amb cornisa i coronació amb barana de pedra amb decoracions florals i un medalló al centre amb una inscripció de la data de construcció. Té motllures per tota la façana i falses columnes al segon pis.
| ||||||
| ||||||
|
Un dels més destacats arquitectes del noucentisme català, Rafael Masó, va projectar l’any 1929 l’habitatge unifamiliar de Can Renau, una casa de planta baixa i pis. A la planta baixa, amb un gran sòcol de pedra, les obertures (portal i finestres) són d’arc de mig punt, mentre que al pis superior són arquitravades.. Al pis superior cal destacar el plafó ceràmic que fa de fons d’una jardinera del mateix material, utilitzant l’efecte colorista (verd i groc) sobre una façana pintada de blanc.
| ||||||
| ||||||
La casa núm. 71 segueix uns paràmetres arquitectònics semblants, a cavall entre el neoclassicisme romàntic i l’eclecticisme.
| ||||||
La casa de cal Basté, al núm. 85 del carrer, és una casa de planta baixa i dos pisos construïda dins l’eclecticisme de finals del segle XIX. Estructuralment destaca el balcó corregut al llarg de tota la façana, del primer pis. El pis superior presenta tres grups de finestres dobles. Remata el conjunt una cornisa i una balustrada de pedra al terrat.
|
