|
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
|
I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA TAMBÉ VIRTUAL EN 360º
La primera vegada que apareix Cérvoles a la documentació és el "27 de maig de 1157, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, va donar a Ramon de Vallbona i un grup d'anacoretes el lloc de Cérvoles, per construir-hi un altar i una Església sota la invocació de la Mare de Déu i fundar-hi un monestir segons la regla de Sant Benet". Aquesta informació es ampliada per Lolin Borch i Alba Estradé que ens recorden com pocs anys després "Cérvoles es va convertir en una granja del monestir de Poblet. Una granja era la manera de treballar i organitzar econòmicament les terres més allunyades del monestir (...) A les granges no s'hi podia celebrar missa perquè no es poguessin independitzar i crear així un nou monestir".
El 23 de febrer de 1315, l'abat Andreu de Timor i el conjunt de la comunitat de monjos de Poblet va atorgar La Carta de Poblament de la Pobla de Cérvoles a 12 matrimonis i un home sol i als seus futurs descendents. El monestir els donava un solar per edificar cases -tenien un any per fer-ho-, al costat de la torre i l'Església de Santa Maria de Vallbona al terme de la Granja de Cérvoles; així com un conjunt de terres, amb l'obligació de tenir casa a la Pobla i residir-hi continuadament".
És "a principis del segle XVIII quan la Pobla va prendre la forma actual. Fins llavors era molt petit i anava des de l'Església i la casa del Marc pujant pel carrer Major, la Trona, el passatge Pauanton i fins a cal Cabrer (...) Degut a l'augment de la població al llarg del segle XVIII, el poble es va anar urbanitzant al llarg del carrer Major, de la plaça de Sant Miquel, del començament del carrer del Franc i dels carrers del Calvari o de Vilanova".
Així, el que podem delimitar com a centre històric o nucli antic de la Pobla de Cérvoles, es situa a l'entorn del traçat del carrer Major. Constitueix un veritable conjunt monumental de façanes antigues amb portals adovellats, la majoria del segle XVIII encara que també n’hi ha algun del segle XVI, del XIX i de començaments del XX, molts datats i amb escuts a les llindes.
Entre d’altres, al mateix carrer Major, cal destacar la casa modernista de ca l'Amado -número 10-, cal Xel -número 14-, cal Domènec -número 22-, cal Vall -número 23-, cal Cabrer -número 26-, casa Llobera -número 36-, i Cal J[ose]ph Gort 1793 , avui convertida en casa de colònies -número 41-.
|
|
|
Continuem el recorregut per les façanes d'aquest carrer principal fent acopi de dates, nom i llindes amb referències nobiliàries o religioses, amb decoracions que el converteixen en una exposició permanent de la seva història: llinda datada al segle XV -número 9-, cal Joseph Català -número 11- , ca l’Estradé -1790- amb una rica decoració floral -número13-, cal Joseph Cabrer 1721 amb unes cabres en relleu -número 26- o la de cal Llobera -1781- -número 33-.
|
|
|
|
A la Pobla de Cérvoles, la pedra és la veritable protagonista. Aquesta realitat es plasma també en detalls singulars com aquest balcó de la plaça de l’Església o aquesta finestra de fines motllures del carrer Pau Anton.
|
|
És com si la pedra ens perseguís. Cases curosament restaurades fan que el nostre recorregut sembli una visita d’un singular museu en viu de la pedra.
|
|
|
 | | La Pobla de Cérvoles - Cal Sastre al centre històric |
|
|
Per la seva singularitat cal destacar la casa de cal Llobera, un habitatge de finals del segle XVIII de planta baixa i dos pisos, amb una composició simètrica i harmònica, feta de carreus ben escairats. A la planta baixa té una porta de grans dimensions, amb la data de 1792 i el cognom familiar "LO 1792 BERA” entre motius vegetals. Tant al primer com al segon pis hi ha dos balcons alineats amb les obertures de la planta baixa. La façana es conserva sense modificacions. A la teulada hi ha un ràfec de pedra coberta a dues aigües. A la part posterior, la casa disposa d'una galeria d'arcs semicirculars sostinguts per columnes clàssiques, avui tancada per vidrieres. Aquest edifici havia estat l'antiga escola del poble i en l'actualitat és un hotel.
|
 | | La Pobla de Cérvoles - Cal Llobera |
|
 | | La Pobla de Cérvoles - Cal Llobera |
|  | | La Pobla de Cérvoles - Cal Llobera |
|
|
|
 | | La Pobla de Cérvoles - Cal Llobera |
|
 | | La Pobla de Cérvoles - Cal Llobera |
La descoberta del nucli històric de la Pobla de Cèrvoles no pot obviar dos elements com són les capelles del Calvari, uns interessants monòlits de pedra indicadors de les diferents estacions del Viacrucis que trobem al carrer homònim i la Ruta de Joan Brossa o itinerari brossià.
|
 | | La Pobla de Cérvoles - Capelletes Calvari |
|  | | La Pobla de Cérvoles - Ruta Joan Brossa |
|
|
|
 | | La Pobla de Cérvoles - Ruta Joan Brossa |
|  | | La Pobla de Cérvoles - Ruta Joan Brossa |
|
|
És l'única ruta de l'insigne poeta que no es troba a la ciutat de Barcelona. L'itinerari s'inicia a l'Espai Macià a les Borges Blanques i continua a la Pobla de Cérvoles. Trobem un conjunt de 7 faristols repartits pel poble amb petits poemes escrits des de l'any 1950, La lluna -al carrer Major núm. 41-, fins a 1996, La nimfa del silenci -a la Font Vella-, passant per l’Abecedari de 1993 -al carrer Major núm. 12-, dos poemes de 1963 -un a la plaça de les Pobles, el Molí de Vent i, l’altre a la plaça 1 d’octubre, el Molinet de Cafè-, i el de les Roques -al final del carrer Franc-. Per acabar el circuit cal pujar fins a la Vinya dels artistes, del celler Mas Blanch i Jové, on trobarem l'escultura d'un poema visual de Brossa, el Cap de Bou.
|
