|
|
El segle XIII en un cos sobresortit de la pròpia façana de l’església es va construir a ponent una extraordinària portalada , inclosa dins del denominat “estil lleidatà”, presidida per un grup escultòric de la Verge i el Nen, flanquejat per l’Anunciació i l’Epifania, que fou costejat pel gremi de teixidors d’Agramunt l’any 1283.
|
|
|
|
És una obra d’un romànic tardà, sense timpà, i amb un conjunt excepcional d’arquivoltes radials que presenten decoració geomètrica i figurativa, tot representant el món celestial, plenament equilibrat i ordenat. Les representacions escultòriques es concreten de dins a fora i a partir de l’arc d’ingrés, en sis representacions de la Verge als peus de les quals resten esculpits, a banda i banda, una àguila i un lleó; segueixen a l’extradós una sanefa amb dotze figures agenollades; a continuació divuit Verges orants; i finalment la darrera arquivolta figurada, amb trenta personatges que representen les jerarquies celestials (eclesiàstics, àngels, profetes i sants). A la clan de l’arquivolta superior destaca la imatge de Crist.
|
|
|
Una menció especial mereixen els capitells historiats , que simbolitzen el món terrenal, obert a les temptacions, caòtic i imperfecte. La decoració floral calada es barreja amb la figurativa. Les escenes dels capitells de la banda dreta expressen el triomf del bé enfront del mal, i els de l’esquerra les passions, les temptacions i la malícia com a protagonistes de la vida terrenal. Destaquen les representacions de bèsties fantàstiques o elements de la mitologia clàssica (elefant portant castell –símbol de la saviesa-, figura femenina amb cap de dona, cos d’ocell i cua de serp – símbol de la temptació-, sirenes, harpies o dones alades, centaures, àguiles, dragons amb cua de serp…), lluites entre animals fantàstics i entre l’home i diferents monstres.
|
|
|
|
|
|