Monument al Torronaire

El Monument al Torronaire d’Agramunt fou inaugurat l’11 de setembre de 1985 i és una obra d’Antoni Borrell . Rendeix homenatge a la tradició torronaire de la vila d’Agramunt.

Agramunt - Monument al Torronaire


El procés d’elaboració dels reconeguts torrons d’Agramunt segueix tècniques que es mantenen des de moltes generacions i que donen garantia de la seva qualitat i autenticitat. La tradició torronaire de la vila d’Agramunt apareix documentada per primera vegada al 1741, a través d’unes cartes de les famílies nobles d’Agramunt, la família Siscar, tot i que amb tota seguretat aquesta activitat es remunta a segles anteriors.

Agramunt - Monument al Torronaire


El primer procés que es duia a terme en l’elaboració dels torrons d’Agramunt era la selecció d’ingredients de primera qualitat . Una vegada s’havien escollit els ingredients es passava a la torrada de les avellanes . La torrada es realitzava en una torradora que consistia en un recipient metàl·lic de forma esfèrica o cilíndrica que girava horitzontalment sobre el seu eix a través d’una maneta que el torronaire feia girar. El recipient es col·locava en una mena d’estufa que s’alimentava amb un foc de llenya o també es torraven en forns. Quan les avellanes ja estaven torrades es deixaven refredar i després es pelaven amb un aparell anomenat la sotana que era una mena de purgador de cuir.

Agramunt - Monument al Torronaire
Agramunt - Monument al Torronaire


El segon pas en l’elaboració artesana del Torró era la cuita i blanqueig de la mel . Aquesta es posava en un perol, col·locat dins una fogaina. La fogaina era una construcció d’obra que tenia a la part superior un orifici en el qual es posava el perol i en la part interior un altre orifici pel qual s’introduïen les brases. Quan la mel començava a bullir s’havia de remenar perquè no es cremés i perquè no fes grumolls. Aquesta era una tasca molt feixuga i per tal de reduir l’esforç la part superior del rem de fusta que es feia servir per remenar, estava collat en un suport a la paret. Els encarregats de remenar s’anaven alternant cada cinc minuts durant dues hores aproximadament. Després de la cuita de la mel, aquesta resultava ser d’un color fosc i per tal de blanquejar-la els torronaires hi barrejaven les clares d’ou batudes a punt de neu. La proporció exacta era d’una clara d’ou per cada lliura de mel.

Agramunt - Monument al Torronaire


Quan la barreja ja tenia el punt exacte de cuita es treia del foc i s’hi tiraven les avellanes. Es continuava remenant vigilant que no quedessin grups d’avellanes on no hi hagués entrat la mel. Quan la pasta ja era homogènia se n’agafava una part i es posava damunt una taula enfarinada per tal de començar el procés de pesatge i d’elaboració manual de les tauletes de torrons .

Agramunt - Monument al Torronaire


Actualment el procés que es segueix en l’elaboració del Torró d’Agramunt continua sent artesà i tal com el duien a terme els antics torronaires però les eines i els mitjans utilitzats en la seva elaboració s’han adaptat als nostres temps per poder continuar oferint un torró de màxima qualitat.


 
Població: Agramunt

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Agramunt - Ajuntament
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web