|
|
|
El creixement demogràfic condicionà el desenvolupament urbanístic de la població el segle XVIII, delimitant-se els carrers de Sant Andreu de Llavaneres. Aquest element sumat a que l’antiga parròquia (actual església del cementiri) es trobava dalt la serra foren els elements determinants perquè es construís una nova església parroquial al bell mig de la població.
|
La nova església parroquial de Sant Andreu, un edifici neoclàssic, construït entre mitjans del segle XVIII (1752) i començaments del segle XIX, no fou consagrat fins l’any 1836. És un edifici de tres naus i de grans dimensions, amb campanar de torre quadrada. La façana principal té un portal amb arc rebaixat i una fornícula damunt amb la imatge del sant. Per damunt hi ha un rosetó. La façana acaba amb una cornisa i un frontó rectangular, de l'any 1865, amb un òcul al centre. El campanar, situat al costat dret, és de planta quadrada, però acaba sent vuitavat. La coberta és a dues aigües. Una gran escalinata fa possible l'accés a l'església que es troba en un nivell superior respecte del carrer.
|
A l’interior, procedents de l’antiga església parroquial, trobem el retaule major, del s. XVII, obra de l’escultor Gaspar Huguet i del pintor italià Joan B. Toscano, els retaules del Roser, de sant Isidre i de sant Joan, i també el Sant Crist de talla (1637). També podem gaudir de les pintures modernistes de Lluís Masriera, com són els quadres del Via Crucis, els frescos de la paret d'una capella lateral i els quatre evangelistes del basament de l'altar major.
|
|
|
