La primitiva església de Sant Andreu de Llavaneres es bastí sobre un edifici anterior, probablement romànic, al llarg del segle XVI, després que l’any 1508 el bisbe autoritzés l’enderrocament de la primitiva església i la construcció de la nova. L'església havia tingut merlets però no s'han conservat. L’obra fou dirigida a partir de 1561 pel mestre Pere Blai, pare. De l'església original es va aprofitar alguns elements com la paret nord, el rosetó i l’arcàngel que corona el portal d'entrada, els lleons del costat de la porta...
|
|
L'església vella de Sant Andreu de Llavaneres -situada al costat del cementiri- és un edifici gòtic tardà (segles XVI-XVII) d’una sola nau, construït en dues fases, entre 1508 i 1574 i bastit damunt un temple més antic, probablement d’estil romànic. Presenta absis poligonal. La façana de pedra és austera. El campanar, situat a la dreta, és de planta quadrada. La porta d'entrada, semblant a d’altres portes del Maresme com la d’Arenys de Munt, és d'arc de mig punt. Hi ha una llinda recta que separa la porta del timpà de punt rodó, que conté la imatge del sant titular, flanquejat per columnetes de capitells decorats. A la volta del timpà hi ha unes petites fulles en relleu i al centre hi ha un arcàngel, reaprofitat de l’anterior temple.
|
|
|
Quan es va acabar l'església, es va construir la rectoria vella. A les llindes de les finestres de la planta baixa hi ha la data de 1665 (que correspon a l'acabament de l'obra) i la de 1701 corresponent a alguna reforma important. És un edifici de planta baixa i pis, amb coberta d'una sola vessant orientada a la façana principal. L’envoltava un mur del qual en queden dues parets laterals i la portalada. A la façana principal hi ha un portal adovellat amb una finestra lobulada al damunt. Al costat esquerra hi ha dues finestres més, la darrera gòtica amb capitells esculturats. A l'interior conserva totes les llindes de pedra. A la part del darrera hi ha una finestra petita ornamentada amb formes lobulades esculpides.
|
Cal destacar l’entrada al cementiri d’arcada de mig punt amb decoració esculpida a l’intradós de l’arc que arrenca d’àmplies impostes amb decoració d’escaquer a la part inferior. Per sota de les impostes dues grans pilastres suporten la càrrega. A banda i banda de l’arcada dos àngels custodis flanquegen l’entrada. Per sobre de l’arc de la porta hi ha una cartel·la a manera d’un frontal de sarcòfag estrigil·lat amb columnetes als extrems i el crismó amb l’alfa (principi) i l’omega (fi) a les bandes. Coronen el reixat de la porta les figures de dos paons reials afrontats, símbols cristians de l’eternitat.
|
