Capella de Sant Sebastià de Sant Andreu de Llavaneres
L’ermita o capella de Sant Sebastià situada dalt del turó, a poc menys d’un quilòmetre de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, fou edificada com a vot de poble, en agraïment a la protecció rebuda contra la pesta. L’església s’esmenta en la visita pastoral de l'any 1508, fent referència a unes obres de reparació, per tant l’origen d’aquesta capella hauríem de situar-lo cronològicament abans d’aquesta data. | ||||
La visita de l'any 1601 deixa constància que a la capella hi havia un retaule pintat, amb la imatge de Sant Sebastià presidint-lo i que a l'altar de pedra hi havia una ara consagrada. Diverses foren les reformes portades a terme en aquest edifici al llarg dels anys. Així l’any 1643 es col·locaren unes portes noves a l’entrada.
Francesc del Castillo, bisbe de Barcelona, en la seva visita del 12 d'octubre de 1746 i davant l'estat lamentable que patia l'edifici, manà portar a terme obres de reparació per tornar a deixar l'ermita en perfectes condicions. Per a fer front a la despesa, fins que s’acabaren les obres, es va suspendre l'almoina de pa als pobres que els Administradors de les Ànimes els repartien. | ||||
| ||||
Una vegada més, la capella va quedar en un estat ruïnós a causa de la guerra del francès i després de les guerres carlines. Així, una vegada superada la calamitat del brot de còlera de 1866, en agraïment a Déu pel favor d'haver-los alliberat de l’epidèmia, un bon nombre d’estiuejants i la major part dels llavanerencs, encapçalats pels senyors Matas, Josep Masriera i el seu nebot del mateix nom, pintor i pare de Lluís Masriera (el Noi de Llavaneres) van participar amb entusiasme en la seva restauració.
Després seria la guerra civil de 1936-1939 la que va deixar novament en un estat lamentable la capella de Sant Sebastià. Acabada la guerra s’emprengueren de nou tasques de recuperació i restauració utilitzant les fotografies preses per Luciano Roisin abans de l’enfrontament. | ||||
| ||||
Es tracta d’una petita capella de murs emblanquinats, d’una sola nau amb cantoneres de pedra. La porta amb brancals de pedra es troba flanquejada per dues petites finestres. Damunt s’obre un petit òcul i per damunt d’aquest una petita capelleta amb la imatge de sant Sebastià. Corona l’edifici una creu damunt un basament de pedra. A la part posterior de l’edifici, coronant-lo, trobem un petit campanar d’espadanya de dos pisos amb obertures d’arc de mig punt. |
