| ||||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
Al Passeig del Marquès de Casa Riera trobem un destacat conjunt d'habitatges noucentistes, construïts durant els anys vint com a residències unifamiliars d'estiueig. Alguns dels elements característics solen ser el jardí, les terrasses amb balustrada, sovint recolzades sobre columnes clàssiques, i en alguns casos les tres-mirador amb coberta a quatre vessants.
| ||||||
Edifici noucentista de planta baixa, pis i golfes. Destaca la torre elevada. Les cobertes a doble vessant a l’habitatge i a quatre vessants a la torre, de ceràmica vidriada de color negre, segueixen l’estil cottage d’influència saxona amb amplis ràfecs que envolten la casa. Al conjunt, composat de diferents cossos, hi són presents les terrasses amb balustrada, essent la de la façana principal suportada sobre columnes que dibuixen un porxo a l’entrada de la casa. Un jardí gran l'envolta.
| ||||||
| ||||||
Com en d’altres casos de la mateixa època, l’habitatge unifamiliar de Can Buixó es troba envoltat per un gran jardí. Cal destacar el treball amb ferro a les tanques i porta del jardí.
| ||||||
| ||||||
Can Pellicer podríem dir que és un edifici de tres cossos que combina la verticalitat de dos d’ells amb la horitzontalitat del tercer, marcat per un porxo amb columnes corinties que suporten un terrat al pis superior. Els dos volums marcat per la verticalitat són el cos esquerra d’edifici de perfil arrodonit, amb terrat amb balustrada superior i capçament mixtilini amb gerros decoratius de pedra als extrems i la torre mirador amb galeria de finestres al pis superior coberta amb teulada a quatre vessants. Aquest habitatge compta també amb un gran jardí.
| ||||||
| ||||||
Un exemple de dimensions més reduïdes de construcció noucentista el trobem a l’habitatge de Can Pol, torre aïllada envoltada per un jardí. A més de la planta baixa té un pis i unes petites golfes. Presenta a la planta baixa un porxo amb columnes i damunt una terrassa de barana metàl·lica.
| ||||||
L’habitatge de Can Sans és un dels exemples de construcció noucentista del Passeig més destacats, sobretot per l’ús de la ceràmica vidriada de colors (verd i vermell) a les teulades a doble vertent de perfil ondulant. Al centre de la casa sobresurt una torre coberta a quatre vessants.
| ||||||
| ||||||
El segon dels elements característics d’aquesta edificació és la utilització de les rajoles ceràmiques de colors predominantment blaus i grocs decorant la planta baixa i les finestres de la façana, amb elements vegetals en els quals apareixen figures d’àngels i alguna escena de tema mitològic. També s’utilitza la rajola ceràmica en elements d’ús com és un banc.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
L’habitatge unifamiliar de Can Solé amb cobertes de tipus cottage destaca sobretot pel contrast entre el blanc de les façanes i el to vermellós de les seves teulades. Les característiques generals de l’edifici s’emmarquen en les pròpies del noucentisme de les arquitectures del Passeig marítim. Cal destacar un terrat curvilini amb balustrada de ceràmica vidriada de color groc i ràfec també ceràmica vidriada de to vermellós, suportat per un porxo de columnes clàssiques.
| ||||||
La Casa Descamps és un habitatge compost per tres cossos diferenciats. Els cossos de les bandes presenten un una coberta tipus cottage i l’altre coberta a doble vessant. Ambdós cossos resten units per un tercer a manera de semi- torrassa fent angle i coberta hemisfèrica, que no sobresurt en alçada respecte als altres cossos. Contrasta el blanc de les parets amb els tons vermellosos de les seves teulades.
| ||||||
La Casa Descamps és un habitatge compost per tres cossos diferenciats. Els cossos de les bandes presenten un una coberta tipus cottage i l’altre coberta a doble vessant. Ambdós cossos resten units per un tercer a manera de semi- torrassa fent angle i coberta hemisfèrica, que no sobresurt en alçada respecte als altres cossos. Contrasta el blanc de les parets amb els tons vermellosos de les seves teulades.
| ||||||
Edifici aïllat de planta baixa i dos pisos. L’habitatge Mar i Vent destaca per la volumetria que li aporta la tribuna de perfil circular que ocupa la planta baixa del cos central i que a nivell del primer pis es correspon a amb un terrat amb balustrada. A nivell del segon pis, mentre el cos central resta tancat als laterals s’obren petits terrats amb balustrada. És interessant la configuració de la coberta vidriada, en aquest de tonalitat negrosa. Està envoltat per un gran jardí.
|
El marquesat de Casa Riera és un títol nobiliari espanyol creat el 24 de febrer de 1834 per la reina regent María Cristina de Borbón-Dos Sicilias, durant el regnat d'Isabel II d'Espanya a favor de Tomás Felipe Riera i Rosés, diputat a Corts. Tomàs Felipe Riera era de família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer. Falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III. Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts. Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel.
|