|
El trobem a la documentació ja des del 1035, en una centúria que estava sota la jurisdicció dels Humbert de Sesagudes o del Montseny. A finals d’aquest segle Guisla de Sesagudes es casà amb Bernat Gausfred i els seus descendents ja van agafar el cognom de Palafolls.
Aquesta gran fortalesa fou el centre neuràlgic de la Baronia de Palafolls dins el comtat de Girona. La seva jurisdicció comprenia els actuals termes de Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i part de Blanes.
|
|
Els Palafolls participaran del les campanyes militars dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, seran presents a la campanya d‘Almeria amb Ramon Berenguer IV al 1147 i a la conquesta de Mallorca amb Jaume I al 1229.
Guillem de Palafolls es va convertir en conseller d'armes de Pere III el Cerimoniós, al qual va vendre el 31 de març de 1381 el castell de Palafolls, a canvi que el rei li vengués el castell d'Ariza (Aragó) amb els seus dominis pel preu de 30.000 lliures barcelonines. Així, l'antiga família senyora dels drets de Palafolls passà a residir a terres aragoneses on, amb els anys, es cognominaren Palafox. L'any següent, el 1382, el monarca va vendre el castell al vescomte Bernat IV de Cabrera per 21.000 lliures barcelonines. Com totes les possessions dels Cabrera, el 1572 va passar als Montcada i d'aquests, ja al segle XVIII, als ducs de Medinaceli.
|
|
|
Les restes que podem observar en l’actualitat corresponen bàsicament a un moment de màxim esplendor del castell a l’entorn del segle XIV. Posteriorment s’hi van efectuar algunes reformes al segle XVI coincidint amb el període en que la costa del Maresme es va defensar contra les incursions dels pirates. Finalment el recinte acastellat es va anar abandonant fins que va passar a propietat de l’Estat l’any 1880.
|
|
|
La divisió del castell en el recinte jussà i sobirà –amb dues zones també diferenciades- és encara visible actualment. Al sobirà s’hi accedeix a través d’una porta restaurada, hi localitzem restes d’una gran sala, el celler, fossar, la torre de l’homenatge, una interessant cisterna i la capella situada en una esplanada superior. El jussà és bàsicament una gran plaça d’armes, algunes dependències, bestorres i una torre de vigilància. En un dels extrems, les restes conservades permeten intuir l’existència d’un pont llevadís.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
