L’arquitecte Ignasi Bonet Peitx en el seu treball “Biblioteca Enric Miralles de Palafolls: uns llibres i un somni”, ens apropa a l'observació i l'anàlisi de l'arquitectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls.
“Sembla que l'obra dels arquitectes Miralles i Tagliabue explica que la biblioteca és essencialment un lloc per a l'emoció, en què han de néixer els somnis a partir de la lectura. Es manté que en la societat xarxa han aparegut noves formes d'accés al coneixement i de creativitat que apunten cap un futur incert pel que fa a la forma de l'edifici de la biblioteca. En qualsevol cas, aquesta forma ha de sorgir de la coherència amb la naturalesa intrínseca d'aquests nous processos i de la llibertat en el projecte arquitectònic, abandonant idees prefixades i antics models formals.
Enric Miralles i Benedetta Tagliabue van recollir les seves intencions per a l'avantprojecte de la Biblioteca Pública de Palafolls que van presentar al concurs d'idees, l'any 1997:
"Uns llibres i un somni…
L'edifici és una construcció qualsevol en un jardí…
No guarda cap record del caràcter institucional de les biblioteques […] Són uns murs que potser estaven en aquest lloc.
Donar a la biblioteca un tipus de gravetat de laberint.
Una sèrie d'habitacions i jardins ensamblats de manera no lineal.
L'edifici és un experiment que utilitza cada desenvolupament del projecte […] Els seus continus canvis i variacions, així com l'autoritat d'acceptar el resultat final…
La biblioteca es va inaugurar el 2007. Un feix de murs exteriors de poca alçada i traçat irregular, fets de formigó i maons, s'entrecreuen generant espais intermedis en els quals el jardí agafa una dimensió més domèstica. Un seguit de cobertes amb formes ondulades, també irregulars, queden suspeses sobre els murs i generen àmbits de recolliment, tancats amb vidre. Les estances interiors queden definides per aquests elements, murs i cobertes, i alhora qualificades per bigues metàl·liques i pilars que apareixen de forma aparentment caòtica. En qualsevol d'aquestes habitacions pots seure en una taula individual, de fusta de pi, i sentir-te envoltat de llibres, suspesos davant dels maons dels murs. La geometria i les formes que t'apareixen davant dels ulls en alçar la vista, en la pausa de la lectura, són d'una llibertat absoluta. Fragments de biga com en desequilibri, superfícies reglades blanques defineixen el sostre i degraden la llum. Retalls de cel, prestatges plens de libres, taques de colors al paviment…
Els murs i les cobertes de l'edifici de Palafolls, amb formes corbes que s'entrecreuen i es multipliquen generant espais rics i complexes alhora, expliquen quelcom d'oníric, de fantàstic… És el lloc per somiar, per emocionar-se. Això forma part de l'essència d'una biblioteca, l'equipament que vol ser centre dinamitzador de la creativitat, generador de nous projectes, estímul de noves il·lusions, lloc per compartir l'emoció…
Efectivament, la Biblioteca de Palafolls és una construcció que podria semblar provisional. O podria haver estat aquí des de fa temps, com en procés de degradació. Té alguna cosa de runa… O d'estar encara en construcció. Un espai a mig fer, a l'espera que els seus habitants li acabin de donar sentit a través del seu ús. L'arquitectura d'Enric Miralles sempre ha estat així: quan s'inaugura tens la impressió que a través dels seus habitants l'edifici cobrarà una nova vida que el farà més complet. S'ha aconseguit donar rellevància als usuaris, protagonistes de les mil històries i somnis que allí es produiran. Què més es pot demanar a una biblioteca, que aspira a ser l'equipament democràtic per excel·lència? Aquí l'arquitectura fa un pas enrere. Les bones biblioteques també són això: fer un pas enrere, i donar el protagonisme al ciutadans.
La idea de deixar un edifici com si estigués a mig construir és molt coherent amb la forma de treballar de Miralles. Els seus edificis sempre són obres obertes.
(...)
L'edifici queda soterrat respecte de l'entorn, com hem dit, en un gest oposat al de les biblioteques tradicionals, en què la porta principal estava precedida d'una gran escala, que preparava al visitant per a l'accés al temple del saber, un lloc altiu mereixedor de reverència. Al contrari, a Palafolls es genera un lleuger descens cap a l'entrada, que convida a entrar d'una manera discreta, relaxada, distesa. No s'accedeix a un temple, a la seu de cap autoritat, sinó que s'està accedint al lloc dels somnis, de l'emoció, el lloc on tenim la llibertat de volar. Com si ens anéssim a amagar en una cova. Volar cap endins…
(...)
L'arquitectura de Miralles i Tagliabue, i la Biblioteca de Palafolls en concret, anticipaven la dislocació en el temps, de manera que la forma final de l'edifici mai és fruit d'una idea preconcebuda, sinó que és fruit d'un procés creatiu no lineal, conseqüència de múltiples converses, de la seva intrínseca forma de treballar.
(...)
Cada projecte de Miralles i Tagliabue és un experiment. Hi ha unes informacions inicials, un lloc, un context… Però el desenllaç és completament incert.
(...)
Aquesta llibertat a l'hora d'explorar noves formes i aquesta autoritat per acceptar el resultat final, sigui quin sigui, és el que jo sovint voldria per a les futures biblioteques, de manera que la forma que hagin de prendre en el futur no estigui condicionada per idees prefixades, sinó que sigui conseqüència intrínseca dels processos de tractament de la informació, el coneixement i la creativitat en la nostra societat. En aquest sentit, crec que cal oblidar les antigues formes de lectura, les antigues formes dels edificis, per integrar sense prejudicis les noves formes d'accés al coneixement i els nous espais per fomentar la creativitat. Però cal un alt grau de llibertat i, com diuen Miralles i Tagliabue, cal autoritat per acceptar el resultat final.”
|
