Església parroquial de Sant Nicolau de Malgrat de Mar

El segle XVI l’anterior temple parroquial del poble ja estava dedicat a sant Nicolau de Bari, patró dels mariners i dels nens, i a sant Antoni Abat, patró dels animals i dels pagesos. Al 1565 el mestre Joan Soler hi va obrar la capella de les santes Justa i Rufina, patrones d’un dels oficis locals més importants, el dels ollers. Aquest mateix arquitecte va idear el 1567 la capella del Roser, de devoció mariana i que va prendre importància a Malgrat de Mar perquè es va dedicar a la figura de la Verge Maria del Roser després de la victòria a la batalla de Lepant (1571), en què el poble havia participat. Finalment, el 1606 es va encarregar el retaule major a l’escultor Claudi Perret, mestre vingut de Borgonya de gran importància a l’escenari escultòric català del primer quart de segle XVII.

L'actual església parroquial de Sant Nicolau de Bari, d’estil barroc, va néixer el 1761 quan es va triar per elecció popular l’arquitecte de Barcelona Francesc Trilles perquè s’encarregués de dissenyar-lo. Al 1783, es va acabar i va assolir el cos que encara té avui. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis poligonal. Es composa d'una gran nau (45 m de llarg per 24 m d’ample), que li ha valgut l’apel·latiu de Catedral de la Costa, amb creuer coberta amb volta de canó dividida amb arcs torals i llunetes intercalades. La nau comunica amb les capelles laterals a través d'arcs de mig punt, al costat dels quals arrenquen les pilastres que sostenen la cornisa que l'envolta. La part del creuer es defineix amb un cimbori cobert amb una cúpula. El presbiteri està cobert amb volta de creueria i també presenta llunetes. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc carpanell i delimitat per una barana d'obra. La il·luminació de la nau es fa mitjançant les finestres intercalades entre els arcs torals i la rosassa.

A l'exterior, el frontis està definit per una portalada d'arc escarser amb dues pilastres a cada costat que sostenen una cornisa amb una fornícula en forma de petxina amb la imatge de Sant Nicolau envoltada de motius decoratius. A sobre hi ha la rosassa i el coronament sinuós o ondulat amb una cornisa amb voladís.

Al costat de tramuntana s'hi adossa el campanar de planta quadrangular, que als nivells superiors és octogonal i que presenta un rellotge a la part frontal. El nivell superior està obert a les vuit cares amb pòrtics d'arc apuntat, dels quals la majoria es troben tapiats.

A les façanes laterals de l'església hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs és de marbre al frontis i de pedra lligada amb morter a la resta, amb carreus escairats a les cantonades. El pes de les voltes descansa sobre els murs perimetrals reforçats amb contraforts.

Durant la Guerra Civil (1936-1939), es va incendiar i saquejar l’església, i van desaparèixer els objectes de més valor (dues custòdies, una creu i l’orgue). Posteriorment l’església va ser restaurada als anys quaranta.