Nucli històric de Malgrat de Mar
Recòrrer el nucli històric de Malgrat de Mar ens permetrà descobrir una sèrie d'edificis emblemàtics, en un recorregut per la història i els diferents estils arquitectònics en què van ser construïts. Constitueixen els testimonis de l’origen i l’evolució d’aquesta vila. Us proposem un passeig, encara que no sigui exhaustiu, pels seus carrers per descobrir espais, edificis, monuments, elements decoratius... evocadors de la seva història i la seva gent.
| |||||||||
La plaça de Marià Cubí és un d’aquest espais que fan que la nostra visita sigui més agradable. L’espai compta amb un monument situat al centre dedicat al malgratenc Marià Cubí, lingüista i difusor de la frenologia a Catalunya. Es tracta d'un bust de pedra de mida natural col·locat sobre una peanya rectangular de maó a la part frontal de la qual hi ha fixada una placa de marbre on hi consta: "MALGRAT A MARIANO CUBI 1801 A 1875".
| |||||||||
El carrer de Mar és un dels indrets més emblemàtics del nucli de Malgrat. Està constituït per cases bastides entre els segles XIX i XX, les més destacades d'estil eclèctic, noucentista i modernista. Són generalment cases entre mitgeres, de dues crugies a tres crugies i tres nivells d'alçat, amb façanes compostes segons una marcada simetria. El revestiment dels murs en gairebé totes les cases és arrebossat i pintat. En algunes cases la planta baixa ha estat reformada com a local comercial. Entre les diferents construccions destacables hi ha l’edifici del núm. 47 del carrer, d’un decorativisme modernista, patent a la façana, amb arcs amb decoració floral i línies ondulades al remat de la façana, i una tribuna que no encaixa perfectament al conjunt.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
L’estació és un edifici eclèctic (1859) de planta rectangular que està format per un cos central de planta baixa i pis i dos cossos laterals d'un sol nivell d'alçat. El cos central té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, mentre que els laterals la tenen plana. Les façanes principal i posterior estan compostes simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc de mig punt emmarcades amb una motllura. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades. Als cossos laterals es reprodueix el mateix tipus d'obertura. Els nivells de forjat estan definits amb cornises motllurades i dentades, des d'on arrenca al coronament un capcer triangular. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures, cornises i capcer de diferent tonalitat.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
Diverses cases senzilles de planta baixa que sovint incorporen elements decoratius propis del corrent artístic imperant en l'època en que es van bastir donen a Malgrat un caràcter propi i diferenciador dels pobles que l'envolten.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
D’entre el monuments que trobem a la població hi ha el dedicat “A la sardana”, obra de Jordi Coll (2001), fet en bronze i acer inoxidable. Un grup sardanista de sis persones esquemàtiques ballant en un costat. Al centre una petita flama de bronze. A l’altre costat, una renglera de 50 barres cilíndriques d’acer inoxidable parteix de la flama, de la menor a la més alta, formant una “S” de la paraula sardana. El monument fou inaugurat per commemorar la proclamació de Malgrat de Mar com a Ciutat Pubilla de la Sardana 2001 com ho recorda la inscripció.
| |||||||||
| |||||||||
|
Mil i un motius escampats arreu dels seus carrers ens permetran copsar l’esdevenir de la història de la població a través dels motius decoratius plasmats a les seves parets i als seus edificis. Un element destacat és el mural de temàtica de taverna, fet amb rajoles ceràmiques esmaltades a mà, obra del gran artista del Noucentisme català que fou Xavier Nogués. La cocció ceràmica fou feta a Indústria Ceràmica Vallvé, SA de Barcelona.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
Can Desclapers, conegut també com la Cooperativa, és un casal del segle XVI que va ser reformat als segles XVIII. De l'edifici primitiu en queden vestigis com les claus de volta localitzades en el paviment durant la intervenció arqueològica que s'hi va fer. És probable que formessin part de l'entrada del primer casal, de manera que hauria estat cobert amb volta de creueria com la que hi ha a la casa malgratenca de Can Soliva. Durant el segle XIX i especialment al segle XX la casa fou reformada, per habilitar-la com a cooperativa. A finals del segle XX fou rehabilitada com a equipament cultural. És un edifici cantoner de planta quadrangular que s'estructurava en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal, que és d'arc de mig punt adovellat. A la clau del mateix en destaca un escut heràldic en relleu. El finestral del l'eix central té sortida a un petit balcó de baranes forjades. Les golfes s'obren amb petits òculs. A cada extrem de la façana, a nivell de les golfes, hi ha sengles garites amb base de pedra motllurada i està coberta amb volta esfèrica. La façana lateral presenta diverses finestres d'arc pla de pedra carejada disposades de forma aleatòria. A la façana posterior les obertures són de factura moderna. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols ceràmics. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. L'interior ha estat reformat per habilitar-hi la biblioteca, tot i que s'hi conserven vestigis com un cup o els arcs de la planta baixa.
| |||||||||
Can Pere Prats és una casa d'estil noucentista construïda durant la primera meitat del segle XX. És un edifici cantoner de planta rectangular que s'estructura en tres cossos. Consta d'un sol nivell i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta tres obertures d'arc carpanell entre motllures que imiten pilastres estriades i franges verticals encoixinades. El portal està coronat per un frontó triangular partit amb un escut al mig i una petxina a sobre. La forma semicircular d'aquest acabament es reprodueix en el capcer, que incorpora cornises motllurades sostingudes per mènsules a nivell del frontó.
| |||||||||
| |||||||||
|
La façana lateral reprodueix el mateix esquema compositiu que el frontis, aquí coronat per una motllura semicircular i un capcer sinuós. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat. A continuació de la façana lateral hi ha un mur d'obra acabat amb pilastres estriades i franges encoixinades al voltant de requadres de mosaic decoratiu.
| |||||||||
| |||||||||
|
La casa Teresa Corretjer és una edificació d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures d'arc carpanell a la planta baixa i al pis i d'arc pla a les golfes. Les obertures estan emmarcades amb pedra motllurada que incorpora un relleu vegetal a la llinda, més treballat i amb una orla central al portal. A les golfes les finestres estan emmarcades per una motllura senzilla. Cal destacar l’important treball de forja de baranes i reixes. La façana està rematada per una cornisa motllurada, sobre la qual hi ha un capcer dentat, amb la part central que incorpora l'any "1905" esgrafiat. El tractament exterior del mur és arrebossat amb un senzill esgrafiat que imita carreus.
| |||||||||
Les cases dels mestres és un conjunt arquitectònic d'estil noucentista, obra de Juli M. Fossas, construït durant la primera meitat del segle XX i vinculat a l'Escola Montserrat. Està format per tres volums disposats de forma simètrica, que originalment estaven dividits en sis habitatges. Els volums principals estan situats als extrems i consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos d'obertures d'arc pla emmarcades per una motllura. A la part posterior en sobresurt una torre quadrangular amb coberta a quatre vessants i grups de tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat a totes les façanes. Els dos volums estan enllaçats per un cos longitudinal d'un sol nivell d'alçat cobert a dues vessants. Presenta diverses finestres d'arc pla arrebossat emmarcades amb una motllura i amb plafons esgrafiats intercalats. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, excepte el pis superior dels volums principals, que presenta maó aplantillat vist.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
La torre de l'Esquena, envoltada per un jardí, fou construïda l'any 1880 d’acord amb l’estil eclèctic. Casa senyorial d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX. És un edifici aïllat de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana habilitada com a terrassa transitable. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, marcats exteriorment per franges verticals motllurades a mode de pilastres. L'eix central està definit per un portal d'arc de mig punt emmarcat entre pilastres estriades i capitells d'ordre corinti des d'on arrenquen les mènsules que sostenen el balcó del pis, delimitat amb balustrada. Els tres finestrals del pis presenten un frontó semicircular amb decoració vegetal a la part superior i a les mènsules. La part superior del frontis presenta un fris amb petits òculs de la ventilació sota coberta enllaçats amb garlandes, sobre el qual hi ha cornises dentades i motllurades amb volada. El coronament està definit per diversos trams de barana d'obra amb pilars i gerros decoratius. Els nivells de forjat es posen de manifest a l'exterior a través de cornises decorades amb motius vegetals.
| |||||||||
| |||||||||
|
A la part posterior en sobresurt una torre de planta poligonal de tres nivells d'alçat i la coberta cònica amb trencadís. A la resta de façanes es manté la composició simètrica i la decoració a base de cornises i franges motllurades. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb els cossos laterals i la torre de maó vist. Juntament a la torre de l'Esquena s'hi troba la d'en Rossinyol, construïda l'any 1920, que juntament amb la de l'Arnau, la d'en Riera i la casa de la vila, modernistes, constitueixen uns dels edificis més interessants de la població.
|
