Castell de Vila-seca o dels comtes de Sicart ***

La Torre dels Olzina, que alguns historiadors atribueixen els seus orígens al període romà, és l'edificació més antiga de l'actual Castell. Aquesta torre de planta quadrangular disposa d'un perímetre interior de 5,10 x 4,25 m. i els seus murs exteriors construïts amb grans carreus, tenen un gruix de gairebé dos metres.

Entre els anys 1162 i 1168, fou la torre de defensa del recinte senyorial de Vila-seca dels Olzina, coincidint amb la colonització cristiana de l'indret. El recinte fortificat servia per protegir les persones, els animals, el menjar, etc... dels saquejadors de l'època. En aquest període el Castell era propietat dels Olzina, gràcies a la donació feta pels Senyors del Camp de Tarragona en favor del cavaller Ramon d'Olzina. Aleshores, el nucli de població de Vila-seca dels Olzina el formaven unes quantes cases aixecades a prop del Castell.

Entre els anys 1437 i 1525, la senyoria de Vila-seca dels Olzina fou jurisdicció de la família Saportella, essent Tadeu de Saportella qui el 1525 va vendre el Castell i els seus territoris a l'arquebisbe Pere de Cardona, que llavors ja era senyor de la veïna Vila-seca el Comú. Amb aquesta compra del Castell per l'arquebisbe, es va produir la unificació de les dues Vila-seques i el conjunt dels dos territoris adoptaren el nom de Vila-seca dels Olzina.

A partir d'aquest moment, que va coincidir amb l'època en la qual els senyors abandonaren la incòmoda fortalesa que havia estat el bressol dels avantpassats, per tal de construir un habitatge quasi palau, declaradament més luxós i còmode, el Castell s'havia convertit pràcticament en una residència senyorial. La casa dels Olzina fou construïda al marge de l'antiga Torre, tot i que estava comunicada amb ella. L'arquebisbe Pere de Cardona va revendre el Castell als voltants de l'any 1680 a Joan Kies Helmont, cònsol d'Holanda a Barcelona, que fou un dels promotors de les fàbriques d'aiguardent al Camp de Tarragona.

El successors de Joan Kies foren propietaris del Castell fins al 31 de desembre de 1899. Aquest dia el Castell i les seves terres foren adquirides pel senyor Isidre Sicart i Torrents, Comte de Sicart, el qual transformà la casa sota el projecte i direcció de l'arquitecte Enric Fatjó i Torras.

El resultat de la seva intervenció al Castell fou un edifici d'aspecte neomedieval amb àmplies finestres a la planta noble i terrat amb matacà i merlets, així com balcons sortints a la torre angular. La Torre primitiva va quedar unida a la casa per mitjà d'un pas elevat. Revestit per la part exterior, el primer pis fou convertit en un saló amb un mirador neogòtic, mentre que la planta baixa es conserva intacta. L'acabament superior enlaira ostensiblement l'alçada original.

Aquesta meritòria restauració ens permet actualment contemplar un conjunt arquitectònic que conserva els seus elements i trets més valuosos.

L’ajuntament de Vila-seca va aprovar en un ple extraordinari celebrat el 22 d’octubre de 2005, l’adquisició de l’històric Castell dels Comtes de Sicart per un import de 3,3 milions d’euros. A banda de la seva adquisició, durant el ple també es va aprovar una moció institucional de l’ajuntament per expressar a la família Sicart-Girona el reconeixement i la gratitud per la seva permanent generositat vers Vila-seca.

Text extret de: www.lapinedaplatja.info