Castell de Burriac

Les restes medievals del castell de Burriac , conegut abans com a Castell de Sant Vicenç coronen la muntanya de Burriac (401 m d’alçada), dominant visualment tota la vall de Cabrera, bona part del Maresme, la riera d’Argentona i el coll de Parpers, important via de comunicació entre la costa i l’interior. L’emplaçament era, doncs, un punt de guaita immillorable, que ja havien aprofitat els ibers i els romans, com ho testimonien les restes arqueològiques. Un document de l’any 1023 és el més antic que es conserva del castri Sancti Vicencii . El castell fou propietat dels comtes de Barcelona fins al segle XIV, tenint-lo infeudat a les famílies Sant Vicenç, Castellvell, i Desbosc, com a senyors, cavallers i castlans. La primera cita com a castell de Burriac és un testament de l’any 1313 .
Cabrera de Mar - Castell de Burriac

Cabrera de Mar - Castell de Burriac (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Castell de Burriac (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)

Als segles X-XI es construeix el primer castell roquer , concebut no com a residència del seu senyor, sinó com una fortalesa per a la defensa i control del territori, símbol de poder i prestigi. El senyor del castell de Burriac no acostumava a viure-hi, ja que preferia les comoditats del castell de Vilassar, més important i situat dintre d’una població. En absència del senyor, era l’anomenat castlà qui vivia al castell i l’administrava en nom seu. Al segle XV Pere Joan Ferrer , rebé el senyoriu de la vila de Mataró, del castell de Burriac i dels pobles d’Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià com a recompensa a la defensa de la causa del rei Joan II contra la Generalitat. Havent decidit d’instal·lar-se al castell de Burriac el reformà ampliant-lo i donant-li un ús més residencial, amb l’obertura de finestrals i sales més diàfanes. Pere Joan Ferrer i Destorrent va exercir de temible senyor feudal fins el 1480, quan el rei Ferran II el Catòlic reincorporà aquests pobles a la seva jurisdicció. El 1532 la propietat del castell torna a la família Desbosc, fins a l’any 1671. Després el castell queda abandonat, passant per mans de diversos propietaris. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-1840), el que restava del castell s’utilitza com a caserna. Finalment, l’any 1990 l’adquireix l’Ajuntament de Cabrera, i els anys 1993 i 1994 s’hi porten a terme treballs d’excavació per a documentar-ne les restes i de consolidació per evitar-ne la seva degradació.
Cabrera de Mar - Castell de Burriac

Cabrera de Mar - Castell de Burriac (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Castell de Burriac (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)

El castell té dos recintes principals: el recinte sobirà (superior) i el recinte jussà (inferior), formant dues línies de defensa. Segons la seva funció podem distingir diversos àmbits: la torre de l’homenatge , amb uns mur de 120 cm de gruix i a la qual s’accedia per una porta elevada mitjançant una escala que es podia enretirar; el pati d’armes ; les muralles amb merlets i espitlleres de dos tipus: les rectangulars, per a les fletxes de les ballestes, i les que tenen una base rodona de pedra picada per a reposar-hi i fer-hi girar les armes de foc (espingardes, colobrines, ballestes de tro), que es popularitzen a partir al segle XV durant les Guerres de Joan II; les cambres o habitacions on vivien els nobles en el recinte sobirà i resta de personal al recinte jussà; les cisternes per a proveir-se d’aigua, la gran situada al recinte jussà i una de més petita al recinte sobirà al costat de la torre de l’homenatge; els magatzems per a la provisió d’aliments en cas de setge; les quadres pels cavalls; el bastió sud ; i la capella de Sant Vicenç , que ja apareix esmentada en un document de venda d’una vinya de l’any 894, sense esment del castell, el que permet pensar que el castell encara no existia. És una capella preromànica d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçalera plana, de l’original de la qual només es conserva l’absis. Unes excavacions portades a terme l’any 1993 van posar al descobert una figureta femenina de ceràmica (segles II-I aC). Això fa suposar que ja en època iberoromana aquest era un lloc de culte, que com tants altres fou després cristianitzat amb la construcció d’una capella i que estaria en relació amb les properes restes arqueològiques del poblat ibèric de Burriac.

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Cabrera de Mar - Ajuntament
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web