|
|
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º
|
L’origen de l’església parroquial de Sant Feliu cal cercar-lo a l’edat mitjana quan es bastí un petit temple romànic. La primera cita documental de l’església de Sant Feliu es remunta a l’any 1023, amb les sufragànies de Sant Joan i Sant Cebrià. El segle XVI el primitiu edifici s’havia quedat petit davant les creixent necessitats de la població. Així, doncs, el 1540 s’iniciaren les obres d’un nou temple per substituir l’anterior, sota la direcció dels mestres d’obres Antoni Mateu , de Barcelona, i Joan Vives , de Vilassar. La nova església parroquial es construí seguint els cànons de l’estil gòtic tardà o renaixentista i va ser consagrada l’any 1570 pel bisbe Joan Joví.
|
|
L’edifici consta de tres naus cobertes amb volta de creueria, capçades per un absis poligonal . El conjunt el completa un campanar de torre , de planta quadrada, coronat amb merlets. La façana conserva un matacà de defensa. La porta principal i la lateral són d'arcs ogivals, en arquivoltes . El relleu que guarneix el timpà és obra moderna de Fèlix Albages . A l’interior, l’any 1965 es recobrí de pintures murals la paret de l'absis, obra de Lluís Trepat (1965). Cap al anys 70 dels segle XX es col·locaren les vidrieres de la façana lateral.
|
|
|
|
|
|
Damunt el portal rodó d'entrada hi ha una inscripció al·lusiva als anys de construcció i consagració de l'església. Del moment en què es va bastir es conserva la sagristia i un retaule renaixentista d’un deixeble de Pere Serafí . D’altres elements a destacar són la creu processional i l’orgue de 1500 tubs d’estil neobarroc , construït per la firma Späth Orgelbau l’any 1990 a Rapperswill (Suïssa). És el primer orgue de la firma a Catalunya. Es tracta d’ún orgue de nova factura amb parts ja existents: 21 registres repartits en orgue Major, orgue positiu i pedal.
|
|
|
|
|
|
|
