Jaciment de ca n'Arnau-can Mateu i can Benet

L’any 197 aC es va provocar una revolta indígena contra l’estat romà en la que hi prengueren part també els laietans, sufocada pel cònsol Cató dos anys més tard. Si el poblat de Burriac havia estat el centre polític fins aquest moment, a partir d'aleshores l'estat romà va decidir de construir un nou centre polític i administratiu a la Vall de Cabrera, que fos la residència tant del governador com del seus delegats, els cobradors d'impostos, funcionaris, així com també de les elits indígenes que havien assolit el grau de confiança o integració necessària per als itàlics.

Aquesta mena de ciutat va ocupar una superfície de vora 1 ha., i la coneixem avui dia amb els noms de Ca l'Arnau, Can Mateu i Can Benet i podria correspondre a la denominació d’ILTURO . Les excavacions ha permès documentar estructures importants d’habitatge i les termes públiques , que són ara per ara, les més antigues de la Península. Aquest nucli es va abandonar de manera voluntària vers els primers decennis del segle I aC., segurament amb el projecte de fundar una nova ciutat més gran i més a prop del mar, que es va anomenar ILURO , avui dia Mataró. L’espai s’articula en dos closos arqueològics: el de Ca l’Arnau-Can Mateu i el de Can Benet.

Cabrera de Mar - Jaciment de ca n'Arnau-can Mateu (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)

Al clos arqueològic de Ca l’Arnau-Can Mateu les restes corresponen a dos jaciments d’època republicana superposats : el corresponent a una part d’una zona residencial amb domus de tipologia itàlica, magatzems, forns, tallers... i sobretot les termes públiques d’Ilturo , i per damunt un centre terrisser de fabricació d’àmfores vinàries presidit per un forn de planta rectangular. Les termes , amb una superfície d’uns 450 m2, es situen vers mitjans del segle II aC. Originalment constaven d’un apodyterium (vestuari ), el tepidarium (sala d’aigua tèbia ) i el caldarium (sala d’aigua calenta ). Amb el temps s’ampliaren amb un laconicum (sauna seca ) i una sala al cantó sud d’ús indeterminat. Els sostres dels àmbits que disposen de calefacció estaven coberts amb volta molt lleugera d’elements ceràmics. L’acabat interior combinava el color rosat del revestiment hidràulic de les parets, dels seients i de l’alveus (bany calent ) amb el color blanc del revestiment de sostres i motllures decoratives així com dels paviments de pedra de color blanc, que aportaven lluminositat al conjunt.
Cabrera de Mar - Jaciment de ca n'Arnau-can Mateu (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)

Quan cap els anys 80-70 aC la ciutat d’Ilturo queda abandonada per fundar la nova ciutat d’Iluro (l’actual Mataró), en un emplaçament costaner més adient, la viticultura ja havia esdevingut el principal motor econòmic de la regió laietana, i es necessitava fabricar una gran quantitat d’àmfores per envasar el vi i exportar-lo en vaixells. Per això, dins els terrenys de l’antiga ciutat s’estableix un centre terrisser (figlina ), amb un forn que avui podem contemplar en el jaciment de ca l’Arnau. A més d’àmfores (tipus anomenats Dressel 1 Citerior, Tarraconense 1 i Pascual 1) s’hi van fabricar també materials constructius (tegulae, imbrices, lateres ), grans contenidors d’emmagatzematge (dolia), ceràmica comuna (atuells per cuinar i per al servei de taula) i vasos de parets fines , els anomenats vasa potoria o vasos per beure. Aquest centre terrisser va estar en funcionament fins el primer decenni del segle I aC.

La seva ubicació al costat de la riera i prop dels boscos del Montcabrer feien que disposés dels recursos necessaris per fabricar ceràmica: argila, aigua (75000 litres per fornada, tenint en compte que per obtenir 1 kg de fang modelable calien 2 kg de terra en brut i 10 litres d’aigua) i llenya (tenint en compte que calen uns 4 kg de llenya per coure 1 kg d’argila, i com que cada àmfora pesava uns 25 kg, en cada fornada es consumien uns 30.000 kg de fusta). Tenint, però, en compte que l’aigua a les rieres del Maresme és puntual, això explicaria la presència de pous per buscar els recursos hídrics necessaris.

Cabrera de Mar - Jaciment de ca n'Arnau-can Mateu (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)

El forn de Ca l’Arnau és del tipus de cambra de foc rectangular compartimentada en dos corredors longitudinals (tipus IIc de la classificació de Cuomo di Caprio). Dotze arcades, sis per banda sustentarien la graella comunicada amb la cambra de foc per una sèrie de forats. Per damunt de la graella aniria la cambra de cocció on es situaven les peces que s’havien de coure. Un orifici a la part superior feia de xemeneia, per assegurar el tir i evacuar els fums. La porta lateral, per on es carregaven i descarregaven les peces, es segellava abans de la cocció amb maons i fang, d’aquesta manera s’assegurava una temperatura homogènia i estable (800-900º). S’ha calculat que a ca l’Arnau s’hi podien coure unes 300 àmfores a la vegada. La fornada durava unes tres setmanes: 2 dies per carregar el forn, 3 dies de cocció, 15 dies de refredament, i 2 dies per a la descàrrega.

El clos arqueològic de Can Benet situat a l’avinguda de la zona esportiva, agrupa les restes (actualment cobertes) d’una casa senyorial de grans dimensions d’època romana republicana que estava pavimentada amb mosaics (opus tessellatum ) amb una base de petits trossos de ceràmica i en un cas sobre trossos d’escòria de ferro. Els motius decoratius (rombes, quadrats, esvàstiques...) fets amb tessel·les de color blanc i negre, són propis de la Itàlia central i meridional del segle II aC. Les dimensions de les diferents habitacions fan pensar en la residència d’un personatge important d’origen itàlic que possiblement desenvoluparia funcions polítiques i administratives en el territori.

Juntament amb aquesta luxosa residència es van deixar al descobert un conjunt de cases més humils que segurament constaven de planta baixa i pis. La cronologia del conjunt es correspon a la que ha estat documentada en el resto de sectors excavats de la antiga Ilturo, o sia entre el 140/120 aC. y el 90/80 aC.

Cabrera de Mar - Jaciment de can Benet (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Jaciment de can Benet (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Jaciment de can Benet (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)
Cabrera de Mar - Jaciment de can Benet (Foto: Ajuntament de Cabrera de Mar)

Vols rebre les nostres propostes setmanals?

Subscriu-te!

Envia aquest correu electrònic i rebràs comunicacions electròniques relacionades amb les activitats turístiques, culturals i amb els serveis i activitats que ofereix www.festacatalunya.cat

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Facebook Festacatalunya
Instagram
Cabrera de Mar - Ajuntament
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web