Carrer de Sant Martí i carrer Sant Ramon

Aquests dos carrers responen a un moment urbanístic cerdanyolenc molt significatiu com és el segle XIX. La urbanització de la zona del carrer de Sant Ramon (antic camí de Cerdanyola a Sant Cugat), que es va conèixer com el "barri de Dalt", es va iniciar vers l'any 1828 amb la construcció de cases en aquest carrer en uns terrenys propietat del mas Serraparera. Posteriorment s'hi van realitzar nous processos constructius, especialment durant les dècades del 1860 i 1880.

Can Domènech o Casa Evarist López, antic Teatre Casino, actual Museu d’Art de Cerdanyola
Aquest edifici ha tingut diferents noms segons la seva funció o els seus propietaris. El seu origen està a finals del segle XIX quan Gaietà Buïgas edificà el Teatre Casino com a primer equipament cultural destinat a la colònia d’estiuejants. Posteriorment, la propietat passà a mans del joier Evaristo López el 1905, qui va encarregar a Eduard M. Balcells , nebot de Buïgas, la construcció de la seva casa d'estiueig sobre la finca preexistent, anomenant-se llavors Villa López . Sembla ser que l’actuació sobre l’immoble (1905-1912) va consistir en la transformació, adequació i embelliment de la construcció anterior.

Cerdanyola del Vallès - Carrer Sant Martí i carrer Sant Ramon (Can Domènech o Casa Evarist López)

Es respectà l'estructura d'obra vista simètrica, amb un cos central de planta baixa i un pis i, a cada banda, un cos lateral de planta baixa, amb cobertes a doble vessant. La intervenció es va concentrar en la decoració interior, de la qual en resta algun arrambador ceràmic i els paviments de mosaic hidràulic, i la tanca del jardí del carrer Sant Martí, realitzada cap al 1912. En l'antic saló de la casa d'estiueig, hi ha el tríptic de vitralls de les Dames de Cerdanyola , considerada una de les obres culminants del vitrall modernista català.

Cerdanyola del Vallès - Carrer Sant Martí i carrer Sant Ramon (Can Domènech o Casa Evarist López)

El 1961 passà a denominar-se Can Domènech pels nous propietaris, els Laboratoris Domènech. Es va ampliar i reformar la vil·la per a convertir-la en laboratori farmacèutic i oficines, segons un projecte de l'arquitecte Fernández Marquès , i on fabricaven entre altres el Lápiz Termosan , un medicament contra els dolors reumàtics.

Cerdanyola del Vallès - Carrer Sant Martí i carrer Sant Ramon (Can Domènech o Casa Evarist López)

A la dècada dels 1990 la finca es va vendre l'ajuntament i el 1999. Salvada de l’enderroc, el maig del 2006, es van iniciar les obres de restauració, finalitzant-se el 2009, any en què es va obrir com a Museu d'Art de Cerdanyola amb una doble vocació de museu i de centre d’art contemporani. El museu té un important fons modernista, noucentista i art decó de pintura, escultura, arquitectura, fotografia i arts industrials, amb obres de Casas, Llimona, Balcells, Brú, Escaler, Burguès, Smith, Vilatobà i Togores.

Casa Mongay
Al número 77 del carrer de Sant Martí trobem la Casa Montgay , la única que es conserva del conjunt de tres cases de lloguer que l’any 1905 va fer construir Evarist López, projectades per J. Plantada i Artiga. Fou reformada per Eduard Balcells que hi va incorporar una singular decoració a la façana inspirada en l’estil Sezession , equiparable al modernisme, amb esgrafiats geomètrics, rajoles de temàtica vegetal als marcs de les finestres i de les cambres d’aire, a les impostes i a l’arrambador de la part baixa, i elements de ferro forjat.

Cerdanyola del Vallès - Carrer Sant Martí i carrer Sant Ramon (Casa Mongay)

És un edifici de planta rectangular d'un sol pis, amb jardí lateral i posterior. La façana és molt estreta i té dues obertures, la porta d'accés a la banda esquerra, amb un petit vestíbul, i una finestra a la dreta, totes dues amb llinda. Damunt de les obertures hi ha petites cambres d'aire i una barana de terrat que corona l'edifici. La façana lateral que dóna al jardí és recorreguda per un voladís de teula recolzat damunt de cartel·les de fusta.

Cerdanyola del Vallès - Carrer Sant Martí i carrer Sant Ramon (Casa Mongay)

Casa Llopis
La Casa Llopis va ser construïda l'any 1872 com a residència d'estiu i reformada el 1892.És un edifici aïllat envoltat d'un gran jardí. L'accés principal és a través del jardí per la façana lateral esquerra. L'habitatge consta de planta baixa i un pis, amb coberta de teula i té, en general, obertures de llinda que a la part posterior són d'arc de mig punt amb emmarcaments sobresortints i amb decoració d'inspiració clàssica (palmetes, medallons esculpits, cartel·les, etc.).

Cerdanyola del Vallès - Carrer Sant Martí i carrer Sant Ramon (Casa Llopis)

A la part superior de la construcció hi ha una barana perimetral de balustres que uneix els espais centrals esglaonats que coronen la façana principal i les dues laterals. Hi ha una torratxa i un mirador angulars a la part posterior, coberts de rajola blanca i blava.

Cerdanyola del Vallès - Carrer Sant Martí i carrer Sant Ramon (Casa Llopis)

Cooperativa la Constància o Cooperativa Padro-Solanet
La Societat Cooperativa Agrícola i de Consum La Constància va ser fundada l'any 1909, però no fou fins l’any 1911 que va comptar amb una seu pròpia al barri de Dalt, primer nucli urbanitzat a la vila durant el segle XIX. A la planta baixa hi havia un saló-cafè, una sala de billar, una cuina i una botiga de queviures i el pis era destinat a sala de teatre i ball. L’any 1922, quan es va reformar l’edifici per ubicar-hi l’Ateneu Popular , es va introduir una biblioteca. L'actual edifici és fruit d'aquella reforma i respira plenament l'esperit classicista i harmoniós del noucentisme.

Cerdanyola del Vallès - Carrer Sant Martí i carrer Sant Ramon (Cooperativa la Constància)

Edifici de planta baixa i pis amb coberta de teula a doble vessant. La façana principal, que dóna al carrer de Sant Ramon, es troba dividida en tres cossos amb una distribució simètrica de les obertures. A la planta baixa les obertures originals són d'arc escarsser, amb emmarcament motllurat senzill. Hi ha cartel·les de sosteniment d'un balcó, del primer pis, que ha perdut la barana. Les obertures del primer pis són també d'arc d'escarser, però amb guardapols decoratiu. El coronament de l'edifici és sinuós, amb esferes de culminació de les pilastres que indiquen la separació dels tres cossos. L’any 1967 es van portar reformes que van eliminar una porta i dues finestres originals per obrir un aparador. Actualment, després de múltiples reformes, l’edifici s’utilitza com supermercat i habitatge.

Torre Vermella
Edifici construït a finals del segle XIX pels germans Planas i Casals com a torre d'estiueig, envoltada de jardí.. És un edifici de caire eclèctic historicista que deu el seu nom al color que li confereix el maó vist que basteix l'edifici. L'estructura de la casa és simètrica i formada per dos volums juxtaposats, amb una destacada torratxa poligonal en un dels costats.

Cerdanyola del Vallès - Carrer Sant Martí i carrer Sant Ramon (Torre Vermella)

Presenta una torre a la part posterior de base quadrada i amb el cos superior vuitavat. El conjunt és d'estructura complexa, amb planta de creu grega, format per diversos cossos que tenen teulades a dues vessants.