Plaça de Sant Ramon
La remodelada plaça de Sant Ramon, malgrat la seva modernitat, respira història que traspua dels seus edificis i d’un monument recuperat.
Ca n'Ortadó o Casa Artadó o Masia Rosa, actual Museu de Cerdanyola
| ||||||
| ||||||
Ca n’Ortadó és un edifici a quatre vents, de planta baixa, pis i golfes , caracteritzat per la seva simetria tant en façanes com en l’estructura. Els murs , decorats amb esgrafiats , s’aixequen sobre un sòcol de pedra. Les obertures estan encerclades per decoracions amb esgrafiats i elements de pedra . La teulada de teula amb ràfecs de gran volada sustentada per bigues de fusta i ornamentat amb llates i rajoles decorades. La façana posterior, que està sobre el jardí, té un gran balcó de barana de ferro acompanyat per dues galeries, amb barana de fusta treballada i lleugerament volades respecte al pla de la façana. | ||||||
Actualment, Ca n'Ortadó és la seu del Museu de Cerdanyola , que exposa la història i molts dels objectes trobats en excavacions arqueològiques del municipi. El museu també exposa al públic vídeos i recreacions d'escenes quotidianes. També hi figuren les escultures d'uns caps de lleó trobats a Catalunya.
Escultura a la República
| ||||||
| ||||||
Els canvis produïts l’any 1934 i la posterior guerra civil de 1936 van aturar l’obra d’aquesta monumental font i acabada la guerra les pedres que s’havien col·locat del monument van ser soterrades i així van restar fins l’any 1981 que es van recuperar. El maig de 2011 una plaça encara en obres de remodelació lluïa ja l’escultura d’homenatge a la República, un monument que en el seu moment mai es va veure realitzat. La escultura de Salvador Mañosa recuperava el projecte del també escultor Josep Viladomat . | ||||||
| ||||||
L’escultura al·legòrica és una dona nua, feta en bronze i vol simbolitzar el record a l'època republicana. La figura té 3,20 metres d'alçada, als quals s'haurà d'afegir els altres 4 metres que fa la base de pedres. |
| També cal destacar a la plaça Sant Ramon l’habitatge del núm. 32, edifici de planta baixa i terrat, bastit a finals de segle XIX segons els cànons de l’eclecticisme amb alguns elements decoratius d’influència neoclàssica, i podria tractar-se de l’edifici més antic de la plaça. I també la Casa Mimó , al núm. 7 , bastida el 1930 en el noucentisme d’Eduard M. Balcells . |
