Castell de Sant Marçal

El castell de Sant Marçal , que originàriament se’l coneixia com el castell de Cerdanyola era un castell termenat que apareix ja documentat el 1054, encara que el seu origen sembla que data del segle IX. Des del segle XIII resta vinculat a la família Marimon. El castell ha experimentat diverses reformes al llarg dels anys, especialment el segle XVII, després d'haver estat cremat pels pagesos durant la Guerra dels Segadors.

La reforma, però, més profunda l’experimentà l’any 1895 quan l’arquitecte Gaietà Buigas va convertir un edifici gòtic amb capella , dedicada a Sant Marçal, en un castell fantasiosament restaurat d'aspecte típicament neomedieval . És un edifici de planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos. El conjunt mostra tots els elements emprats a les fortaleses i palaus durant l'edat mitjana: merlets, matacans, espitlleres, obertures, coronelles... L'interior conserva el pati amb escala d'accés a la planta noble, característica de l'època gòtica.