L'església de la Santa Creu
va ser projectada l’any 1934 per l'arquitecte Andreu Audet i Puig
. La col·locació i benedicció de la primera pedra d’aquest edifici va anar a càrrec del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita Almandoz.
|
|
Es tracta d'un edifici d'estil grec ortodox o bizantí
. En els seus murs es combina l’arrebossat amb les cornises de maó
en forma de dents de serra. La façana és presidida per un campanar quadrangular
a l’angle dret. S'accedeix al temple per un porxo o nàrtex
amb arcs de mig punt sobre columnes toscanes. L'interior esta cobert amb voltes de creueria
. El cor
esta situat als peus de I’edifici i compta amb dues capelles laterals
, a banda i banda.
|
El disseny original projectat per Audet no preveia ni el campanar ni els espais laterals, que corresponen a l’ampliació
portada a terme l’any 1958 per Emili Sala Pibernat
, moment al que corresponen les pintures murals de l’altar major. Les últimes reformes es portaren a terme l’any 1966.
|
|
L'absis
, que correspon a la zona del presbiteri, és semicircular i està decorat amb les pintures al fresc
del pintor sabadellenc Fidel Trias Pagès
, un dels últims exponents de la pintura religiosa catalana del segle XX i seguidor de la pintura mural d'Antoni Vila Arrufat
, fetes l’any 1958 dintre d’un figurativisme suaument estilitzat i de tendència geomètrica. Centra la composició la Santa Creu amb quatre àngels per banda; dessota a aquesta escena dos àngels en actitud orant custodien el sagrari. A la banda dreta de l’espectador apareix la figura del bisbe Macari de Jesuralem relacionat amb la construcció de l’església del Sant Sepulcre on Helena, mare de Constantí, que apareix a la mateixa escena, va localitzar les restes de la Vera Creu. A la banda esquerra l’emperador bizantí Heracli entrega la Vera Creu al patriarca de Jeruralem Zacaries l’any 630 després d’haver-la recuperat als perses que l’havien pres de l’església del Sant Sepulcre.
|
