El Marquet de les Roques a Sant Llorenç Savall
| ||||
La Masia del Marquet de les Roques es troba ja documentada a l'època medieval. La masoveria data de l'any 1200. És una de les cases de camp més privilegiades de la zona per la seva abundor d’aigua, que també proveeix la Font del Llor. Masia de caràcter senyorial. Presenta un nucli arquitectònic format per diferents cossos juxtaposats. Encara es conserva l'antiga masoveria adossada a l'edifici principal; altres cossos que formen el conjunt són les corts i la capella. Els materials emprats són pedra aglomerada del país i maó vist, amb un treball molt acurat del maó en els angles i en les solucions de coronació de l'edifici.
L’any 1895 l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (deixeble de Domènech i Muntaner), per encàrrec de l'avi del poeta Joan Oliver "Pere Quart", va construir l’edifici historicista sobre les restes de l’antic mas del segle XIII, resultant-ne una arquitectura d’aspecte de masia i de casa-castell senyorial a la vegada. Des d'aquesta raconada de la muntanya de Sant Llorenç del Munt comença la conca més important del terme: "La Vall d'Horta". | ||||
En altres temps fou casa pairal i residència d'estiueig del poeta Joan Oliver, on aquest organitzava tertúlies literàries. L'edifici, actualment propietat de la Diputació de Barcelona, acull un Punt d'Informació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i espais habilitats per activitats formatives i recreatives, amb l’exposició permanent “La Colla de Sabadell: entre el noucentisme i l'avantguarda”.
Els caps de setmana al matí s'hi fan visites guiades, i els dissabtes de juliol al vespre s'hi realitza el "Cicle d'Estiu", en el que es pot gaudir d'actuacions musicals i literàries al pati principal de la casa. | ||||
| ||||
“Mai no oblidaré les nits d'agost al Marquet de les Roques, al fons de la vall d'Horta, sota el Montcau. El Marquet és un castell construït amb la pedra vermellosa del país, combinat amb el maó vist. Al Marquet he passat les temporades més felices de la meva vida. Les nits sobre tot prenien una serenitat i una transparència gairebé màgiques”.
Joan Oliver, Temps, records | ||||||
| ||||||
|
