Monestir de Sant Llorenç del Munt ***
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º Si bé des d’abans de l’any 957 hi ha constància de l’existència en aquest lloc d’una església dedicada a Sant Llorenç, Santa Maria i Sant Miquel, que tradicionalment s’ha atribuït la seva construcció a una iniciativa dels monjos del monestir de Sant Cugat del Vallès, no hi ha una data exacta per la fundació del monestir de Sant Llorenç del Munt. Seria vers l’any 985 quan es va instaurar la vida monàstica en aquest edifici regentat per monjos de la regla de sant Benet, sota la protecció del monestir de Sant Cugat, del qual en va dependre fins el 1013. | ||||||
| ||||||
En aquest moment el monestir va passar a ser abadia independent. Un dels principals impulsors de la prosperitat del cenobi va ser l’abat Odeguer (1050?-1063), sota el mandat del qual s’inicià la construcció de l’església, que es va consagrar el 1064, quan formaven la comunitat una vintena de monjos, nombre que va anar disminuint amb els anys. L’església, de planta basilical de tres naus capçades per absis semicirculars amb decoració d’arcuacions cegues i lesenes d’estil llombard, i transsepte. El creuer està cobert amb cimbori de planta octogonal. La coberta de les naus és amb volta de canó i la del cimbori mitjançant cúpula sobre trompes . L’església i l’atri o pòrtic que hi ha al costat del campanar són l’única resta aparent de l’antic monestir romànic. El campanar de torre de planta quadrada té molt poca alçada, segurament perquè restà inacabat. La façana principal, d’època tardana, està rematada per un campanar d’espadanya. La porta que ens mostra no és la porta original. | ||||||
El 1086 el monestir va restar unit a l’abadia llenguadociana de Sant Ponç de Tomeres fins que el 1098 va recuperar la independència, però el 1099 passava a dependre altra vegada a Sant Cugat del Vallès. El 1450 un incendi va afectar l’església i potser degut al seu aïllament, el monestir va entrar en decadència, passant a tenir des de 1505 abats comendataris, que tenien al seu càrrec l’abadia in commendam, es a dir, provisionalment, a diferència de tenir-lo in titulum que és un benefici permanent i que, malgrat tenir un grau de jurisdicció, no tenia cap autoritat sobre la disciplina monàstica interna. | ||||||
| ||||||
El 1608 s’uní de forma efectiva a la Congregació Claustral Tarraconense, de la qual ja en formava part des de 1219, deixant en aquest moment de tenir vida comunitària i essent únicament ocupat per algun religiós. L’estat d’abandonament es va agreujar amb la guerra del Francès fins el 1868, quan es van iniciar les primeres tasques de restauració sobre el malmès conjunt arquitectònic. Tres anys després, el 1871 es tornà a obrir l’església i es va adaptar un habitatge en el què abans havia estat el monestir. El 1931 fou declarat monument nacional. | ||||||
| ||||||
|
