L’actual edifici del segle XII, però documentat des del 1038, és d’una única nau, capçat per un absis semicircular, amb decoració llombarda d’arcuacions cegues i lesenes extremadament curtes. Les reformes del segle XVIII comportaren la substitució de la primitiva volta, mentre que el 1886 s’alterà la porta d’accés. A la part de ponent, el campanar també és de factura moderna.
L’església està presidida pel retaule principal barroc dedicat sant Pere, realitzat el 1642 (segons apareix inscrit al mateix retaule) i policromat el 1649.
|
La seva estructura és de fusta, tallada i recoberta de guix i cola que posteriorment fou daurada i policromada. Està estructurat en tres pisos, dividits en cinc cossos i un coronament. Al primer nivell o sòcol, d’esquerra a dreta, hi trobem un relleu de sant Pere amb els seus atributs, les restes d’unes grans claus, a continuació trobem les escales que porten al manifestador amb el sagrari i finalment un relleu de sant Pau sobre la porta que dóna accés a la sagristia. Al segon pis, trobem primer relleu que representa l’entrega de les claus que Jesús fa a Sant Pere en presència dels apòstols, una fornícula amb una imatge moderna de sant Antoni Abad coronada per un petit relleu de l’Epifanía, el manifestador, una altra fornícula amb una imatge moderna de Sant Isidre culminada per un petit relleu de sant Roc i sant Sebastià acompanyats d’un àngel i un plafó on es representala vocació de Sant Pere, el qual es presenta agenollat davant Jesús amb un fons d’onades al fons. Al tercer pis trobem un relleu amb l’aparició de Jesús a sant Pere amb unes grans torres i un campanar com a fons de l’escena, una altra fornícula buida, la imatge de sant Pere apòstol realitzada en època posterior al retaule, una altra fornícula sense cap escultura al seu interior i un plafó amb una escena que representa el martiri de Sant Pere, quan es crucificat cap per avall. Al coronament destaca al cos central un relleu de la Crucifixió amb el Pare etern flanquejat per sengles medallons amb les claus de sant Pere i unes branques d’arç.
En les columnes que separen els carrers centrals es llegeix la data 1793, possiblement corresponent a l’any de la seva primera restauració.
|
