|
|
El castell d’Amposta se situa en una petita elevació en el marge dret del riu Ebre, on aquest s’estreny afavorint que el lloc sigui un punt estratègic de gran importància des de l’antiguitat. L’arqueologia testimonia la ocupació ja en època ibèrica i també la presència andalusina durant el segle X, segurament amb funcions de vigilància, per esdevenir al segle XI un centre administratiu i defensiu que servia de refugi en cas de perill per a la població dispersa. Com a castell la primera cita documental es remunta a l’any 1097.
|
|
L’any 1149 Ramon Berenguer IV el cedí a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, esdevenint la comanda d'Amposta. L'any 1280 va voler recuperar per la corona el senyoriu d’Amposta permutant-lo amb els hospitalers per les viles d'Onda i Gallur. L’any 1384, el castell passa a mans de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, per concessió del rei Pere III.
|
|
El conjunt del castell conserva part de la seva estructura defensiva medieval. El recinte jussà, organitzat al voltant d’un pati d’armes, era protegit per un sistema de doble fossat sec. Del recinte jussà es conserven soterrades al costat de l’entrada unes estances del segle XIV-XV que formarien part de les dependències d'emmagatzematge d'avituallaments i delmes, i un portal cec ogival que formava part de l'emmurallament fluvial. La porta principal estava protegida per una torre, anomenada de l'Hospital de la qual es conserva el basament.
|
|
A la part est del fossat, contra el riu i separat del recinte jussà, s'emplaçava el recinte sobirà del castell, la torre de l'homenatge anomenada Celòquia, de la qual només es conserva una alçada fins al primer pis i dues espitlleres, bastida amb carreus encoixinats i morter de calç.
|
|
Durant la guerra civil catalana (1462-1472), el castell, defensant les institucions catalanes o Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) es posicionà contra el rei Joan II d'Aragó i en aquest enfrontament resultà greument danyat. Successives ràtzies pirates al segle XVI suposaren la completa ruïna del castell, que es va començar a utilitzar com a pedrera per bastir altres construccions.
|