|
|
La nova església promoguda el 1773 pels veïns es topà amb força dificultats econòmiques per tirar-la endavant. Així el projecte encarregat el 1776 als arquitectes tortosins Francesc Melet i Andreu Moreno, fou substituït pel de l’arquitecte valencià Manuel Blasco, per tal d’abaratir costos. Però els problemes econòmics continuaren i l'edificació no progressà, paralitzant-se definitivament el 1826. A això s’hi afegiren els greus desperfectes per haver estat utilitzat com a caserna de la tropa durant la segona guerra carlina. No seria fins a mitjan segle XIX, i gràcies a una forta donació de la reina Isabel II, que s'iniciaren novament les obres, acabant-se prop de 1875, encara que la façana va restar inacabada.
|
|
L’església parroquial de Santa Maria és un edifici d'una sola nau amb capelles laterals entre els contraforts i absis semicirculars. La façana principal la flanquegen dos cossos prismàtics -probablement torres, tal com ho demostra la torre-campanar de la dreta- amb ornamentació de motius florals i geomètrics als acabaments d'aquestes prismes. La porta central és molt senzilla, coronada amb frontó.
|
|
Interiorment, la nau presenta cinc trams coberts amb volta de canó. L'àbsis és cobert amb volta de quart d'esfera i les capelles laterals amb voltes d'aresta; aquestes últimes es comuniquen per grans obertures.
|
|
Durant la guerra civil del 1936-39, com succeí amb d’altes temples parroquials del país, fou convertida en mercat de la Col·lectivitat General. Després de la guerra, una vegada més es va haver de refer el temple, dotant-lo d’altars que són tots contemporanis amb imatgeria moderna.
|
|
|