Situada dins el terme del castell d’Òdena, apareix citada per primer cop l’any 1059. El monestir montserratí va servir aquesta església fins el segle XV, passant llavors a mans d’un beneficiat de santa Maria d’Igualada i després a l’ordre dels agustins i posteriorment als escolapis fins 1835. L’any 1858 recuperà el servei religiós fins a finals de segle.
Es tracta d’un temple romànic, d’una nau rectangular i un absis semicircular, amb dues portes d’arc de mig punt. La coberta original de la nau era de volta de canó, possiblement apuntat, i la de l’absis, de quart d’esfera. El segle XIV la porta de migdia va ser tapiada i la de ponent eixamplada i adovellada. El segle XV s’obrí de nou la porta de migdia i es tapià la de ponent, així com s’afegiren els contraforts, es construí el campanar d’espadanya i s’aixecà un porxó a la part superior, eliminant la volta de la nau, que fou substituïda per un sostre pla. Aquest porxo superior possiblement es tancà cap al 1632. El segle XVIII es va portar a terme l’última reforma, substituint el sostre pla del segle XV per una volta de rajoles i guix i es va aixecar una nova espadanya.
|
|
Entre 1993 i 1995 la Diputació de Barcelona portà a terme la restauració del monument restablint les estructures que l’han configurat al llarg del temps. La nova coberta segueix el model de les tradicionals fetes amb encavallades, bigues i llates de fusta, damunt les quals hi ha les teules, i els ràfecs recreen formes també autòctones. El porxo ha recuperat les obertures que tenia al segle XV al sud, però resten tancades a ponent com ho estaven al segle XVII. Aquesta zona s’ha fet accessible i es pot gaudir d’una magnífica vista de l’entorn. Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
|
