La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt s’esmenta com a tal l’any 1014 i fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059. Inicialment, depenia del vescomte de Barcelona, després va passar a dependre del bisbe de Barcelona i fou aquest qui, a mitjan segle XII, la cedí al monestir de Sant Miquel del Fai, que va exercir el dret de presentació fins al segle XVIII.
|
És d’origen romànic, comprovable no solament per ésser citada en documents sinó per les restes clares de romànic, fins i tot, de preromànic: finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X. Segurament era més petita que ara: una sola nau de dos trams i l’absis. Al principi del segle XV, es va fer una primera reforma consistent a dotar-la de dues naus laterals. Al principi del segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta. Se li va afegir un tram als peus (aleshores devia desaparèixer la portalada romànica) i el campanar. Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia. També en aquest última reforma es van substituir els pilars que separaven les naus per unes lleugeres columnes que oferien menys dificultats visuals.
Text extret de www.llicamunt.cat
|
