|
No obstant això, la peça arquitectònica clau del conjunt el constitueix el claustre renaixentista d’influència italianitzant, de planta trapezoidal i de dos pisos, construït entre 1612 i 1670. Les arcades, de mig punt, al primer pis presenten un ritme més lent que al segon. Les columnes són d’ordre toscà amb les bases de tipus àtic. Al mig de cadascuna de les ales hi ha un escut vorejat per una data, que correspondria a l’any de construcció: tres són agustinians i el quart, de l’any 1670, correspon a l’escut d’armes de la família Cornet, que va sufragar la despesa d’aquesta ala del claustre. Correspondria, molt probablement, al tercer claustre del convent. A l’ala paral·lela al carrer hi ha una porta tapiada que bé podria correspondre a l’entrada. A l’ala paral·lela a l’església hi ha dos arcs apuntats tapiats que podrien correspondre a l’antiga església de santa Maria Egipcíaca, i a l’ala oposada una altra porta tapiada devia donar a la desapareguda sala capitular.
|
