Església parroquial de Sant Antoni de Vilamajor
La primera data documental que dóna constància de la construcció d’un temple dedicat a Sant Antoni es remunta a mitjan segle XVI, sota la direcció del mestre d’obres Pere Sunyer. Aquesta primitiva construcció correspondria a una petita capella en un encreuament de camins per on passava el camí Ral, deslligada de qualsevol nucli de població. | ||||
No seria fins la segona meitat del segle XVIII quan es construiria el temple parroquial de Sant Antoni abat, lligat, ara sí, a la població de Sant Antoni de Vilamajor. Era un temple d’extrema senzillesa on inclús el campanar passava desapercebut malgrat comptar amb cinc campanes. Era un temple d’una sola nau, coberta amb volta de canó i la porta neoclàssica tenia un timpà triangular amb la llegenda “Ave Maria” i la data del 1789. El 1936 i l’església, després de ser incendiada, fou derruïda. | ||||
| ||||
L’actual església parroquial de Sant Antoni abat data d’entre els anys 1944 i 1949, segons el projecte de l’arquitecte Sebastià Bonet i Ayet. És un temple de tipus basilical, de tres naus, la central més àmplia que les laterals, separades per quatre columnes de fust llis i capitell corinti, a cada costat. La façana és capçada per un frontó i una cornisa. En el frontó hi ha un petit ull de bou, amb tres buits de mig punt a sota. El temple presenta una portalada central flanquejada per altres dues portes. El temple és capçat per un absis semicircular. L’edifici de l’església de Sant Antoni de Vilamajor presenta un pòrtic a l’entrada amb set arcs de mig punt. Els dos laterals se sostenen en pilastres amb mitges columnes adossades. Els altres arcs sobre columnes senceres, de fust llis i capitells corintis com les columnes anteriors. | ||||
| ||||
|
|
