Sant Julià d'Alfou a Sant Antoni de Vilamajor ***
Malgrat que el lloc d’Alfozi apareix ja citat en un pergamí de l’any 941, no serà fins el 1016 quan trobem la primera referència de la parròquia de Sant Julià d’Alfou en un document d’unes donacions fetes a la canongia de la Santa Creu i Santa Eulàlia. Torna a ésser esmentada com a parròquia en successius documents de vendes, llegats o empenyoraments amb el nom de viculo Alfoth. | ||||
Quan el dia 1 de desembre de 1142 el bisbe de Barcelona, Arnau Ermengol, i el bisbe de Vic, Ramon portaren a terme la primera consagració documentada de Scti. Juliani de Alfou in Vallense, s’establí també que rebria un cens anual de 34 diners entre els dos sínodes. En aquest acte es delimità el terme parroquial, on llavors només hi havia catorze parroquians. Es tracta d’un edifici d'una sola nau d'estil romànic, amb volta lleugerament apuntada fins el presbiteri, cobert amb volta de creueria amb una clau decorada amb una creu gravada. La teulada és a doble vessant. La façana és de construcció posterior. El campanar, ampliat el segle XVI, presenta tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets a les quatre cantoneres i coberta piramidal de base quadrada. A cadascuna de les cares estretes s’hi van obrir el segle XIV les finestres de mig punt per a les campanes grans. En una de les cares amples el segle XVII es van obrir dues finestres per les campanes petites. | ||||
| ||||
El segle XVI es va ampliar el temple amb la obertura de quatre capelles laterals de volta de canó seguida. El 1643 s’obrí una nova porta de llinda a ponent, coronada per un frontó semicircular a manera de petxina i el 1693 es portà a terme una reforma general del temple. El 1894 es tapià la porta de migdia. Segons sembla hi havia una porta romànica que fou tapiada el 1894 per a construir-hi el baptisteri. El segle XVI es va ampliar el temple amb la obertura de quatre capelles laterals de volta de canó seguida. El 1643 s’obrí una nova porta de llinda a ponent, coronada per un frontó semicircular a manera de petxina i el 1693 es portà a terme una reforma general del temple. El 1894 es tapià la porta de migdia. Segons sembla hi havia una porta romànica que fou tapiada el 1894 per a construir-hi el baptisteri. | ||||
| ||||
A l’arrencada dels arcs d’entrada de la capella de Santa Magdalena, hi ha esculpides unes mitjanes testes de querubins. La pica beneitera, porta una mà esculpida. Entre els diversos bancs que encara es conserven, en citarem un del 1775, amb relleus senzills. Junt a l’església hi ha el cementiri i la casa rectoral, amb portal adovellat, finestres rectangulars i una d’arc escarser, formant amb la casa Llança i els xiprers dels voltants, un pintoresc conjunt. La rectoria després de la seva restauració el 2011, s’ha convertit en un edifici polivalent al servei del poble. | ||||
| ||||
|
|
