Muralles i fossats del castell de Sant Pere de Vilamajor
A l’època feudal Sant Pere de Vilamajor formà part dels dominis de la corona catalana i els seus habitants van gaudir d’un règim de llibertats superior al d’altres pagesos de la contrada que estaven sota el domini de la noblesa o de l’Església. | ||||
La vila comptava amb un castell, on avui hi ha l’església de Sant Pere, propietat dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó, que servia de residència temporal a la família real, als seus col·laboradors i als ambaixadors d’altres monarquies que es desplaçaven a Catalunya per entrevistar-se amb el Rei. | ||||
Així, doncs, al centre històric de la vila, el que avui s’anomena el barri de La Força o nucli urbà que envolta l’església de Sant Pere, s’estenia amb el mateix nom el recinte fortificat. A partir el segle XI els comtes de Barcelona construïren el castell de Vilamajor o Palau Comtal, al servei de l'administració de la cort, alberg de nobles en les campanyes de França o intercanvis comercials. Textos documentals ens detallen la presència de grans torres, una gran sala amb pintures sarraïnes, fargues i molins. La llegenda diu que hi va néixer el rei Alfons I de Catalunya. | ||||
El terratrèmol del 1448 va enderrocar gran part d’aquest palau i la sagrera amb les seves muralles. L'església gòtica de Sant Pere, una de les més esveltes de la comarca, i les cases que l'envolten, foren reconstruïdes a partir de les pedres de l'antic castell comtal. Les restes més significatives del castell que es conserven actualment són part de les muralles i la torre mestra, l’actual campanar de l’església, conegut com a Torre Roja. De les muralles els trams més visibles són a la plaça i pujada de l’església i al fossat del Ripoll (muralla nord). | ||||
| ||||
Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est. També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. Podrem visitar-ne un tram al punt d'informació de la Mongia de Vilamajor, o Can Vila que era una torre de defensa d’una de les entrades al castell de Vilamajor. Prop de la torre de Can Vila, hi ha el turó de la Torreta (Torre Negra) on escara es conserven les restes de la base de la torre de guaita del castell de Vilamajor. Potser només el basament era de pedra i la torre era de fusta. | ||||
| ||||
El terme del Castell de Vilamajor ocupava els termes actuals de Cardedeu, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Al segle XVI, s’independitzà Cardedeu i, al segle XIX, Sant Antoni amb la parròquia de Sant Julià d´Alfou. Actualment, el terme encara comprèn Sant Pere i la parròquia de Santa Susanna.
|
Curiositats
| Un pergamí conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó ens detalla el compte de despeses del batlle reial de Vilamajor en el període comprés entre la primera setmana de juliol de 1156 i el 25 d’abril de 1157. Gràcies a aquest document sabem que l’esposa de Ramon Berenguer IV, la reina Peronella d’Aragó, i el seu seguici es van allotjar cinc vegades al castell de Vilamajor. En una d’aquestes estades la reina va estar-hi quatre dies i se’ns diu que “va gastar en pa onze quartes i el divendres i el dissabte en ous, formatges, olis, foc, condiments i cebes, set sous. El diumenge i el dilluns va consumir cinc porcs, quatre parells de capons i cinc parells i mig de pollastres”. També es cita el pagament d’una dida. |
Població: Sant Pere de Vilamajor
