La Sagrera, el barri primigeni del poble de Santa Eulàlia de Ronçana, està situada a l'entorn de l'església parroquial de Santa Eulàlia, a la dreta del torrent del Rector. És a la zona nord del terme municipal, a prop del límit amb Bigues i Riells, a ponent del Tenes i de la carretera BV-1435. Històricament era el centre del municipi, però aquesta funció l’ha anat cedint a favor del Rieral, que ha esdevingut l'autèntic nucli principal de Santa Eulàlia de Ronçana.Diversos són els elements arquitectònics que caracteritzen aquest barri històric del municipi.
|
La rectoria de Santa Eulàlia és un edifici, de planta en forma de “L” , de planta baixa, pis i golfes, d'origen medieval (anterior a la segona meitat del segle XIV) que va ser reconstruït entre els segles XVI i XVII. De l’edifici primitiu conserva part de l’estructura i un gran arc de diafragma al pis que comunica amb l’església, a més d'elements arquitectònics com les mènsules de pedra que sostenen les bigues o una sitja excavada al terra. Va ser restaurada el 1981.
Als costats del portal adovellat s’obren sengles finestres de llinda amb la data de 1683 inscrita. A la llinda de la obertura central del pis, sortida a un balcó de baranes forjades, hi ha una inscripció a la llinda molt deteriorada. La única finestra de les golfes és d'arc pla, damunt la qual hi ha la biga que sostenia de corriola. El tractament dels murs combina el revestit d'arrebossat als pisos superiors i la pedra vista a la base. A l'interior es conserven elements com els sostres amb bigues de fusta suportades amb mènsules de pedra, els arcs motllurats de les obertures i les alcoves, les portes...
|
|
A l'entorn de l'església hi ha el conjunt de cases del passatge de la Sagrera. Es tracta de quatre edificis entre mitgeres construïts entre els segles XVII i XVIII, coneguts com Can Bassa, Cal Mestret, Can Minguell i Ca l'Elies. Durant el segle XX i XXI han estat molt reformats. Una cinquena casa, Can Colom, ha estat reconstruïda i no manté la tipologia pròpia. Mentre que Cal Mestret i Can Minguell són a dos vents, Can Bassa i Ca l’Elies ho són a tres vents. Aquesta última presenta un gran portal adovellat amb camper gravat a la clau.
Les façanes de tramuntana de totes quatre cases han estat molt reformades i s'hi han obert diverses finestres d'arc pla arrebossat. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat, excepte els dos primers nivells de Ca l'Elies, que estan repicats i presenten la pedra vista.
|
|
Ca l'Espardenyer és una masia d'origen medieval que va ampliar-se durant el segle XVI. L'estructura primitiva és a la part posterior de l'edifici actual, amb els murs d'encofrat de tàpia amb un sòcol de pedra i el sostre empostissat. El segle XVI es van incorporar dos cossos nous. La reforma del segle XVII va configurar el volum actual.
|
Edifici de planta quadrangular estructurat en dues crugies, de planta baixa i pis i coberta a dues vessants.. A nivell del pis trobem dues finestres d'arc pla arrebossat, entre les quals s'hi intercala un rellotge de sol on s'hi llegeix "1839 / ME FECIT ANDREAS MAS". El parament dels murs combina l'encofrat de tàpia i la pedra i argamassa, que s'han revestit parcialment amb morter.
Es desconeix quin era el seu nom original. Durant el segle XIX la casa havia estat en mans de la família Mas (es coneixia per Can Berga), que eren successors dels Vidal i dels Torres. L'origen del nom de Ca l'Espardenyer es remunta a principi del segle XX, quan la va adquirir Joan Rosàs, espardenyer d’ofici. Després de l'espardenyeria, la casa va funcionar uns anys com a hostal.
|
|
Can Turell és una masia del segle XVII que va consolidar-se entre els segles XVIII i XIX com una casa de tres crugies de tipologia clàssica, de planta baixa i pis. La família Turell s'hi va instal·lar a mitjans del segle XIX, quan Josep Turell va arribar al poble per treballar com a mosso a la rectoria. Durant la segona meitat del segle XX es va reformar per adaptar-la com a habitatge modern.
La crugia dreta fou afegida posteriorment i no segueix la tipologia dels altres. Per aquest motiu, el portal d'accés està descentrat. És d'arc de mig punt ceràmic amb els brancals de pedra i sobre el seu eix té un finestral de llinda amb l'anagrama IHS i l'any 1617. El tractament exterior dels murs és arrebossat pintat, amb els angles cantoners amb els carreus escairats vistos. A la façana de ponent hi ha adossat el pou antic.
|
| | Santa Eulàlia de Ronçana - La Sagrera (La Font del Rector) |
|
|
La font del Rector està situada al nord del barri de la Sagrera, al costat del torrent del Rector. Entre les múltiples disputes suscitades entre els veïns i el rector pel domini de la font, cal destacar el plet de 1669 entre el veïnat i el rector Esteve Conill. Aquestes disputes es van perllongar en el temps fins la segona meitat del segle XX.
S’accedeix a la font baixant dos graons d’obra. La font o brollador metàl·lic es troba fixat a un mur, desembocant el raig d’aigua en una pica rectangular. Sobre la font hi ha una inscripció que diu: " LA FONT / DEL / RECTOR / SETEMBRE 1962". Aquesta placa es va col·locar l’any que la font va ser arranjada. Uns pedrissos a les bandes tanquen el recinte en forma de “U”, convertint el lloc en un espai de repòs.
|