|
Les primeres referències documentals que tenim de l’ermita o capella de Sant Simplici, contingudes als documents de visites pastorals, es remunten al segle XVI, encara que les característiques formals de la seva arquitectura no descarten un possible edifici d’origen romànic. A l’edifici trobem gravades la inscripció IHS – 1568, amb escut al mig, a la portada i 1727 al presbiteri, moment en que es portarien a terme reformes que afectarien a la decoració interior del temple.
|
|
Es tracta d’una capella d’una sola nau, amb coberta a doble vessant, capçada per un absis semicircular cobert amb volta de mitja esfera amb dos trams: un de volta rebaixada i un altre d'enteixinat senzill a doble vessant, que es troba actualment en estat ruïnós. Una ornacina amb decoracions florals i data de 1730, a la banda esquerra de la capçalera, probablement estaria dedicada a Sant Jaume apòstol.
|
|
|
|
A la façana, rematant el vèrtex de la coberta, s’aixeca un campanar d'espadanya d'un sol arc. Per sobre de la porta allindada rematada per una petxina a manera de frontó, s’obre un petit ull de bou. L’ermita de Sant Simplici, adossada a una masia on vivia l'ermità i servia d'escola, dibuixa un sol edifici del qual en sobresurt el campanar.
|