Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana
|
El terme de Santa Eulàlia documentalment es remunta a l’any 932, quan s’esmenta en l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla. La primera referència a la parròquia és de l'any 1059, quan Ramon Berenguer I de Barcelona va donar el feu comtal de la baronia de Montbui a Mir Geribert, on s'incloïa la parròquia de "Sanctae Eulalia de Orocanna". L’església parroquial de Santa Eulàlia, però, no s'esmenta en un document fins a l'any 1078. Des del segle XII, diverses són les notícies de donacions a l'església i als seus altars per part dels feligresos. Els rectors de Santa Eulàlia servien també havien a la veïna parròquia de Sant Cristòfol de Pallars. | ||||
L’església parroquial de Santa Eulàlia és un edifici d'una sola nau amb tres capelles laterals a cada costat, que s’obren entre els contraforts, i capçat per un absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó i llunetes separada per arcs torals, que descansen sobre una cornisa sostinguda per pilastres. Entre les pilastres s'hi intercalen les capelles, de les quals les del costat dret estan cobertes amb volta d'aresta, llevat de la del Santíssim, amb cúpula circular. El presbiteri està cobert amb volta esfèrica i està presidit per una gran fornícula on hi ha la imatge de Santa Eulàlia, amb diverses imatges al seu entorn. | ||||
| ||||
El presbiteri està decorat amb pintura mural moderna, obra de l’artista. Lairisa en què s'hi representa el judici, el martiri i la glòria de la Santa. Als peus del temple hi ha el cor, amb barana de fusta, sostingut per un arc rebaixat. A la façana, de característiques barroques, s’obre una portalada flanquejada per dues pilastres amb capitells d'estil dòric, que sostenen un frontó triangular. El frontis està reforçat per sengles contraforts laterals i queda rematat per un capcer sinuós on hi ha una creu i dues figures circulars de pedra. A la part alta de la façana s’obre una rosassa, que juntament amb les finestres de les llunetes, serveix per il·luminar el temple. El campanar és de planta quadrangular, amb balustrada, i està coronat per una barana de maó a manera de merlets, des d'on arrenca una estructura metàl·lica que sosté dues campanes petites. | ||||
| ||||
A la façana lateral de mestral en sobresurt la capella del Santíssim, de planta rectangular i absis semicircular. Els murs són arrebossats i pintats amb franges horitzontals a la façana i de paredat comú vist a la resta, llevat de la part superior del campanar que és de maó vist. Al llarg dels segles diferents reformes sobre l’edifici, esmentades a les visites pastorals, li anaren conferint l’aspecte actual. L'any 1379 el rector va demanar llicència al bisbe per tal de derruir la rectoria, que es trobava en estat ruïnós. En la visita pastoral de l'any 1508 el bisbe ordena reparar l'església i la rectoria. Durant la segona meitat del segle XVI, el bisbe també autoritza a engrandir el temple. El 1626 es demanava la reparació de la volta de l’altar major i el 1737 l’emblanquinat interior dels murs. | ||||
| ||||
A l’actual temple no s’observen indicis materials de l’edificació romànica a què fan referència els documents i pocs són els elements del període barroc del segle XVII (alguns murs, la portalada i dues claus de volta) que s’han conservat després de les obres portades a terme el 1880, quan es va reedificar l’edifici, ampliant-se notablement i construint-se l’actual rectoria. També es va afegir la capella del Santíssim. Durant la Guerra Civil es van produir greus desperfectes a l’església, es van cremar les imatges i altars i l'arxiu parroquial, es van tirar les campanes. L’aspecte actual, doncs, respon a la restauració portada a terme després del conflicte armat, moment en què es van construir les escales de l'entrada. Finalment, l'any 1981 es va restaurar la rectoria. | ||||
| ||||
