| ||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||
I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA TAMBÉ VIRTUAL EN 360º | ||||
El priorat de Sant Ponç de Corbera és un antic priorat benedictí, la comunitat del qual ja es documentada el 1096, depenent de l'Abadia de Cluny a través de Sant Pere de Casserres, filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya. Encara que situat dins el terme municipal de Cervelló, depèn eclesiàsticament de la parròquia de Corbera de Llobregat.
| ||||
Les primeres notícies daten del 1068, en què ja posseïa alguns dominis alodials. La teoria més antiga defensa que l'església devia ser erigida pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, entre els anys 1025 i 1050, mentre que noves troballes documentals farien pensar que va ser erigida pel llinatge dels Cervelló, ja que el monestir era conegut com a Sant Ponç de Cervelló als seus inicis, i no fou fins a finals del segle XIII quan es passa a denominar Sant Ponç de Corbera.
| ||||
L'església, única resta del monestir, és un edifici d'una nau i creuer, capçat per tres absis semicirculars. Sobre el creuer s'aixeca un cimbori de planta quadrada que fa de base al campanar de torre, de dos pisos, amb finestres geminades al pis superior. La nau es cobreix amb volta de canó, sobre tres arcs torals.
| ||||
Els braços del transsepte són coberts també amb voltes de canó, disposades paral·lelament a la de la nau (com si fos una església de tres naus) i comunica amb aquesta a través d'un gran arc sostingut per pilars de secció semicircular. La cúpula oberta al creuer reposa sobre dos arcs paral·lels, més elevats. En els murs de descàrrega d'aquests dos arcs neixen trompes còniques que donen una base.
| ||||
La decoració exterior de l'edifici és de tipus llombard, característica del primer romànic, en sèries de dos arquets entre lesenes i en els absis per grans arcs que es prolonguen en lesenes. A l'interior de l'absis central trobem tres nínxols oberts al gruix del mur i al capdamunt tres finestres de doble esqueixada, les absidioles en tenen una de central. L'absis principal i l'absidiola dreta conserven fragments de pintures murals romàniques, amb motius vegetals i geomètrics, que semblen correspondre a finals del segle XII o principis del XIII.
| ||||
L'accés actual és a ponent per una senzilla porta de mig punt adovellada amb les pedres vermelloses. Per sobre seu trobem dues finestres de mig punt. Corona la façana un finestral geminat amb el capitell esculpit.
| ||||
Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat: només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. Al segle XV fou regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes s'uniren al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp de Barcelona, d'on fou filial fins a l'exclaustració del 1835.
| ||||
Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat: només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. Al segle XV fou regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes s'uniren al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp de Barcelona, d'on fou filial fins a l'exclaustració del 1835.
| ||||