|
|
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
|
|
|
|
El castell d’Òdena apareix documentat per primera vegada l’any 957, citat com Kastromuro Odena , és a dir, castell murallat d’Òdena. La possessió inicial del castell va correspondre al llinatge dels Òdena, amb possessions arreu de la comarca i en d’altres indrets del país. Protagonistes de les violències feudals dels segles XII i XIII, els Òdena van vendre el castell als Cardona; a partir d’aquest moment el senyoriu odenenc canvia en diverses ocasions de propietari, oscil·lant entre els comtes de Barcelona i la casa de Cardona; els seus successors, els Medinaceli, hi van mantenir el poder fins a la fi dels senyorius feudals al segle XIX.
|
|
|
|
|
|
Del recinte emmurallat només resta un gran baluard poligonal i una petita part de la muralla perimètrica. La torre de defensa està construïda de grosses parets, amb un perímetre exterior d’onze cares que oscil·len entre 225 cm i 240 cm a la base i 205 i 225 cm. a la part superior; els paraments de les façanes, que conserven part de l’arrebossat original, són lleugerament inclinats.
|
|
|
|
|
|
|
|
El perfil interior és circular de 300 cm de diàmetre i s’hi accedeix a través d’una porta, situada a uns 350 cm d’alçada, mitjançant una escala mòbil que podia ser retirada en cas de perill.
|
|
|
|
La torre estava subdividida en quatre nivells. L’inferior, destinat a cisterna o aljub, estava cobert amb volta; des del primer pis, el qual coincideix amb la poterna i que estava cobert possiblement amb un empostissat de fusta, s’accedia per una escala de cargol a un pis intermedi i des d’aquest a la terrassa superior que descansava sobre una volta de pedra que alhora feia les funcions del paviment del terrat.
|
|
|
|
La torre, datada per la seva estructura i característiques entre un període que oscil·la entre els segles XI i XIII, es va conservar gairebé intacta fins a l’època de Ferran VII, en què es va esfonçar el terç superior i tots els compartiments interiors; una part dels carreus de l’edificació foren aprofitats per les construccions civils de l’entorn.
|
|
En l’actualitat la torre, després de la restauració de 1986 efectuada sota la direcció de M. Abelló i E. Solsona, disposa de dos únics compartiments, separats per una volta de formigó, al centre de la qual s’ha conservat el brocal de la cisterna original; des de la poterna d’entrada fins aquest paviment hi ha un desnivell salvat per tres graons de pedra. A partir d’aquí s’accedeix a la part superior, un mirador, a partir d’una escala amb graons de ferro adossada a la paret.
|
|
|
