Ajuntament d'Olesa de Montserrat, antic hotel Gori ***
| ||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||
La funció original per la qual fou bastit l’edifici que actualment ocupa l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat no s’assembla en res a la que té en els nostres dies. Corrien els últims anys del segle XIX quan Joaquim Casals Batista, conegut popularment com Quim Gori, pagès de la vila, va decidir transformar la seva finca (masia i camps de conreu) del carrer de les Hortes en uns jardins amb un majestuós hostal al mig, que obrí les seves portes el 1899. | ||||
| ||||
L'Hotel Gori, nom original, tenia gran importància donada la proximitat del Balneari de la Puda. Molts eren els clients, sobretot membres de la burgesia catalana, que hi feien aturada. Des de l'hotel es facilitava el transport fins a l'estació del Nord per mitjà d'un servei de diligències continu. | ||||
L'any 1931, els germans Jaume i Josefa Casals i Diomedes, fills de Joaquim Casals Batista, van fer donació de la finca a la vila. Així, Olesa de Montserrat va poder gaudir d'un Parc Municipal únic i d’una nova seu pel seu Ajuntament. | ||||
Es tracta d’un edifici vuitcentista de tipus eclèctic, que marca la transició de la inspiració neoclàssica cap a un incipient modernisme que traspuen alguns detalls ornamentals com les decoracions florals que coronen les diferents obertures de la façana principal. L’edifici, de totxo arrebossat, presenta tres cossos, el central de planta quadrada de planta baixa i tres pisos amb tres obertures a cada nivell. Els cossos laterals, que presenten un pis menys, es caracteritzen per ser tres pisos de galeries de vuit obertures d’arc de mig punt que també s’obren a la façana principal. | ||||
Les obertures del cos principal són totes a balcons, essent el central del primer pis el més destacat pel seu tomb rodó. El coronament de l’edifici tant en el cos principal com en el laterals és un tancament en forma de terrat amb una sèrie de pinacles amb bola de tipus decoratiu. En el cas del cos principal, entre l’últim pis i el terrat hi ha una cornisa sortida, suportada per mènsules. Entre les mènsules s’alternen unes petites obertures de respiració i decoració geomètrico-floral esgrafiada. L’edifici va ser restaurat el 1997.
|
