Són les primeres estructures arqueològiques d’una terrisseria antiga a la comarca de l’Anoia, i unes de les més importants de la baixa romanitat a Catalunya i a la resta de la península. Aquest centre terrisser es dedicava a la producció de teules romanes (tegulae), planes i corbes, i maons. Les estructures més significatives posades al descobert són dos forns de ceràmica de planta quadrangular, amb praefurnium i la cambra de foc.
A més s’han constatar tres espais d’habitacions simples destinades a activitats artesanals -un clot, una pastera, de boca circular destinada a preparar el fang per a fer terrissa- i domèstiques -habitació, cuina amb restes de menjar, recipients de vidre i de ceràmica-. Uns altres elements localitzats són dos dipòsits d’obra de cal per tal d’encabir-hi aigua, necessària pel procés terrisser, així com una canalització adossada al dipòsit, un dels qual està construït sobre un gran abocador -en el qual es dipositaven els residus de les combustions i restes domèstiques- i una molt important zona d’emmagatzematge a partir de gerres de grans dimensions (dolia) enterrades parcialment. S’han testimoniat diverses fases de construcció i d’hàbitat que oscil·len entre els segles IV i V dC.
|
