Plaça Nova d'Olesa de Montserrat
| ||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º La plaça Nova, a redós de l’església parroquial de Santa Maria, és un dels espais urbans més singulars de la vila d’Olesa de Montserrat, amb una càrrega històrica molt notable. La plaça s’obre just a l’espai on era ubicat l’antic Hospital.
Estem a la part alta de la població i malgrat les nombroses i profundes transformacions provocades pels canvis soferts al temple parroquial al llarg dels segles encara podem observar alguna resta dels murs del desaparegut castell d’Olesa. | ||||
| ||||
Pel que fa als edificis que trobem al voltant cal destacar el conjunt de tres habitatges entre mitgeres que configuren i tanquen la Plaça Nova, alineant-la amb el carrer Hospital. Les façanes d'aquests edificis destaquen sobre la resta de les que hi ha en ambdós costats per la seva composició arquitectònica malgrat que les alçades de cadascuna són desiguals. Pel que fa a la Casa Gual (núm. 9) s'aixecà l'any 1917 però s'ignora qui és l'autor del projecte. L'obra, però, denota la influència de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver. L'any 1990 va ser objecte d'una reforma que la va desvirtuar de manera substancial. La composició està centrada en un balcó central i una capelleta amb un plafó del Sagrat Cor, al primer i segon pis respectivament.
La façana més interessant és la de l'habitatge situat al mig (núm. 10-11), edifici de planta i dos pisos amb terrat, construït amb maó i reble i elements decoratius de ceràmica als balcons. Sobta la proporció que agafen els forats de les finestres en la planta primera (rematades amb frontons semicirculars) que gairebé prenen tota l'alçada el pis. En aquest primer pis les llindes de cada finestra estan rematades per unes interessants peces de ceràmica. Originalment per damunt del terrat s'aixecava una torre-mirador de base quadrada rematada amb els mateixos elements decoratius que la barana del terrat. | ||||
| ||||
La casa de la dreta (número 12) presenta una distribució en tres crugies, amb un estil elegant però de tendència més popular, propi del final del segle XIX. Segons consta en les reixes de les finestres, l'any de construcció podria ser el 1871. i Al seu costat s’aixeca l’espai de l’antiga capella de l’hospital i davant la fita commemorativa Memorial 158 en record dels 158 soldats austriacistes que van morir defensant les llibertats de Catalunya en el transcurs de la Guerra de Successió (1705-1714). | ||||
Per últim, en un dels costats de la plaça hi ha la casa num. 15. Originalment destacava un balcó amb barana de maó, la llosana del qual era sustentada per tres grans mènsules esglaonades fetes també de maó, de les quals únicament se’n conserven dues amb un balcó molt transformat. Sobre la obertura que dona al balcó hi ha una majòlica semicircular de ceràmica de la Verge de Montserrat envoltada de l’escolania, emmarcada per un arc de maons. Destaquen les mènsules de les golfes que suporten el voladís de la teulada.
|
