|
La finca apareix vinculada al segle XIII al nom de Moragues, sota el nom de mas Moragues. L'any 1363 Galda Moragues casà amb Jaume Rossinyol, i a partir d'aquest moment, el mas passa a denominar-se mas Rossinyol de Moragues. L'any 1470 Margarida Rossinyol estableix matrimoni amb Jaume Aguilera del mas Aguilera de la Costa. És a partir de la segona meitat del segle XV que el mas serà establert a Jaume Aguilera, però mantindrà el nom de mas Rossinyol de Moragues. L'any 1585, l'hereu Valentí contractà matrimoni amb Eulàlia Solà, i morí al cap de sis anys sense hereus. La propietat passà a mans del seu germà Jaume, home que mai serà un pagès de mas, fet que l'obligà a cercar ajuda al seu oncle Francesc Aguilera, establert al mas dels Aldorrells, el qual ja havia portat la direcció del mas durant la minoria d'edat del seu germà Valentí.
|
|
Segons Xavier Jorba, "l'any 1592, la finca inicia un procés d'arrendament, de manera que fins l'any 1638 el mas passarà a mans d'arrendataris i masovers, amb el consegüent deteriorament de l'edifici i els seus annexos. L'any 1615, l'hereu Magí Aguilera morirà assassinat a Puigcerdà. L'any 1638 es ven a carta de gràcia el mas Rossinyol de Moragues a Macià Aguilera del mas de les Rovires, parent llunyà de la família. L'any 1653 es produeix la venda definitiva de la propietat. A partir d'aquest moment la finca serà coneguda com mas Aguilera del Pla. Els nous propietaris realitzen una gran expansió territorial del mas i també una política de compra a carta de gràcia de diferents masos".
|
|
Segons Josep-Vicenç Mestre "A partir del segle XIX la finca també serà anomenada Can Macià, per influència de l'hereu Macià Aguilera. L'any 1844, Josefa Aguilera contrau matrimoni amb Miquel Gibert. El seu fill, Joan Vives i Gibert, morí sense descendència, i la propietat passà a mans del seu nebot Josep Maria Bohigas Vives. El seu fill Fermí Bohigas morí sense descendència i la propietat va passar a mans dels seus dos nebots: Jordi i Josep Casanovas i Bohigas".
Can Macià està configurat pel cos principal de la casa pairal i un conjunt d'edificis annexos destinats a la producció de vins i caves, entre altres. Els magatzems, cellers i bodega, junt amb la casa senyorial, determinen un conjunt amb tres patis en el seu interior: un de central situat davant la façana principal de la casa, un a la banda sud definit pels antics cellers i l'habitatge del masover, i el tercer a la banda nord, definit per un magatzem i un cobert de factura més actual. Un barri tanca el conjunt i s'accedeix a cada pati a través d'un portal independent. Altres edificis de més nova construcció queden situats a redós d'aquest clos.
|
|
|
|
Sota la iniciativa de Joan Vives i Gibert, la finca va reorganitzar la seva estructura productiva per tal d’elaborar uns vins escumosos criats en cava, destinats a sortir al mercat el Nadal de 1936. Fins aleshores can Macià comercialitzava uns vins de taula sota les marques "Gran Ducal", "Ambar", "Sacro" i "Gurman". Joan Vives Gibert, va ser el promotor a partir de 1933 de l´elaboració de cava. Després de 1939 fou el seu nebot, Josep Ma. Bohigas Vives, qui va reiniciar l’elaboració, amb el nom de "Bohigas". A partir de 1973 Fermí Bohigas va especialitzar la cava per a l’elaboració de Brut i crea el prestigiós Brut Nature. Avui es continua elaborant un excel·lent cava i vi seguint criteris de tradició i modernitat. A can Macià, actualment es cultiven unes 60 hectàrees de vinya de les varietats Macabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay per a obtenció de vins (blancs i negres) i caves de gran qualitat (semi sec, brut, brut nature, gran reserva, brut reserva i brut nature reserva) comercialitzats sota les marques can Macià i Bohigas. La finca disposa d’unes caves situades a 10 metres de profunditat i a una temperatura constant de 14º durant tot l'any.
|
|
|
|
|
|
|
